Habemus Papam 2.0

La revolució digital iniciada fa més de cinquanta anys amb el naixement d’Internet no deixa fora a ningú. Quan Manuel Castells defineix ‘l’Era de la Informació i la Societat Xarxa‘  com a un canvi d’etapa a nivell macro, ho fa tenint en compte tots els actors de la societat. I l’eglésia no n’està absent.

El món eclesiàstic té associada una imatge de solidesa, d’anclatge al passat, de tancament. Una imatge contraposades al concepte líquid descrit per Zygmunt Bauman. Però com a forta institució que ha estat i que encara és en la nostra societat, també es veu afectada per la revolució digital que caracteritza aquesta nova etapa en la que ja ens trobem immersos.

Benet XVI i, molt probablement, el seu guardià del missatge, Georg Gänswein, i el   director de comunicació del Vaticà, Greg Burke, més enllà de programar una  entrada multitudinària a Twitter el passat 12 de desembre de 2012, també han deixat empremta en la importància que prenen els nous mitjans socials i la seva gestió per connectar amb les noves generacions. Per connectar amb un públic afí a l’església que també forma part d’una societat on impera el digital. I tot això ho hem pogut veure aquests últims dies.

Abans de canviar de traslladar-se a Castel Gandolfo, el dia 28 de febrer de 2013, Benet XVI s’acomiadava dels seus seguidors a Twitter en els nou idiomes en que tenia obert el perfil. Un acomiadament que no va quedar en un missatge de 140 caràcters. Un acomiadament que va anar acompanyat d’un fet que ens indica que algú havia estat pensant en la comunicació a través d’aquest nou canal i de la importància que va adquirint la cosa. El fet va ser que desprès de l’acomiadament tots els tweets van ser esborrats i el nom de Pontifex va ser canviat per el de Sede Vacante. Es va deixar el comptador a zero. Es va marcar un canvi d’etapa  també en aquest entorn. El que em sembla interessant i innovador d’aquest fet és el com han sabut mantenir un comte de Twitter vinculat al càrrec i no a la persona. En el món polític hi ha importants càrrecs amb Twitter que el fan servir indistintament pel càrrec com per la seva vida privada. Càrrecs que algun cop han creat situacions complexes per no diferenciar. És substancialment diferent, però potser ens hem de plantejar la possibilitat de crear perfils vinculats als càrrecs públics més enllà dels perfils privats que també puguin tenir. És complex però deixo la reflexió oberta.

Però tornat al Vaticà,  més enllà dels fets descrits s’obria una pregunta interessant i incerta per a twittaires del món sencer. Una pregunta que no tindria resposta fins que no s’anuncies el nom del nou papa. El nou papa tindrà presència a Twitter? Davant d’aquesta pregunta el Vaticà anunciava que seria una decisió de la persona que ocupes el nou càrrec, creant així una expectació fins l’últim moment.

Una altre indici de la importància que estan prenent els mitjans socials al Vaticà va ser la prohibició l’ús de Twitter durant el conclave. Hi podem estar d’acord o no, però és un altre indicador, segurament adoptat en vista d’experiències que en altres institucions han sortit a la llum abans d’hora. En aquest àmbit digital, malgrat l’intent de seguir controlant la informació, cada cop és menys incontrolable. No vol dir que no s’hi sigui persistent.

Amb una plaça de Sant Pere de Roma plena de gent. Una plaça que comparada amb el 2005 denotava el canvi provocat per la noves tecnologies de la informació i la informació, ens van presentar a l’escollit. Jorge Mario Borgoglio el nou Papa Franciscum. Una presentació que també va estar a l’alçada a nivell digital, en paral·lel a l’anunciament físic la web ens oferia aquest missatge i canviava el seu contingut:

Però al mateix temps món twittaire tenia resposta per a la gran pregunta. Per primera vegada a la història un Papa era presentat a Twitter. Els diferents comptes de la ‘Sede Vacante’, de nou amb el nom de ‘Pontifex’ feien el seu tweet número 1 de la segona etapa digital amb un missatge que deia: HABEMUS PAPAM FRANCISCUM. Un tweet que en les seves quatre hores de vida va ser retweeteja més de 67.000 vegades. Llegit així, vivint l’esdeveniment d’una manera tant propera i, en alguns casos, potser sense ser gaire afí a les xarxes socials pot semblar normal o, fins i tot, banal. Però no ho és. Franciscum s’iniciava en un nou mandat donat importància des del primer moment al futur més immediat, al futur que passa per les noves tecnològics de la comunicació i la informació.

I no és banal, perquè com ens deixa veure una imatge que va compartir el periodista Toni Aira a Twitter, a la plaça hi havia adeptes reclamant aquesta presència.

Per seguir fent camí en aquest canvi de societat, en donar la importància que mereix la societat de la informació, la revolució digital i en general la comunicació, és molt interessant que s’hagi optat per donar continuïtat als canals oberts. Religiosos o no, tots aquells que es dediquen a la comunicació 2.0 penso que haurien d’estar ben contents. És un pas a favor de la nostra tasca diària.