TIC TAC, el llançament

La qüestió és que igual que em va passar amb el jingle de la campanya Envàs on vas? de l’Agència Catalana de Residus o amb el copy de la campanya de Free Damm -que actualment podem tornar a escoltar als mitjans-, el jingle de l’espot de TIC TAC m’ha cridat l’atenció. Encara no m’ha abduït, però pot passar. De fet no només el jingle, també la feinada gràfica que deu haver suposat.

Més enllà d’aquesta reflexió -que vaig fer en petit comitè la primera vegada que vaig veure l’espot- no tenia pensat escriure sobre l’espot, però fa uns dies un fidel i actiu lector del blog, en Marcel Banús, em va escriure demanant-me’n l’opinió. Donat l’interès li vaig proposar que n’escriuria al blog. Aquest n’és el resultat.

L’espot enganxa i em costa pensar un únic motiu categòric perquè això sigui així. Publicitàriament, la creativitat la podríem definir com una combinació d’elements per obtenir un resultat, una peça publicitària. És en aquesta via que l’espot funciona. Una bona combinació de música i grafisme que donen com a resultat un espot que no ens deixa indiferents. Quant a jingle, la música de fons és dinàmica i acompanya estèticament el moviment dels xiclets. Tanmateix, trobo del tot interessant apuntar que el copy que acompanya la música de fons està fent una descripció dels atributs i característiques del producte. Uns atributs que segurament no caldria explicar en un espot si no ens trobéssim davant un llançament de producte. Un producte que no coneixem, els xiclets de sabors. Quan el producte és àmpliament conegut la publicitat pot anar treballant altres aspectes menys racionals i explicatius. Però, publicitàriament, també podem apuntar que el haver pogut dotar de trets humans als xiclets contraresta els arguments racionals del copy. És a dir, davant d’un llançament de producte que necessita d’una argumentació explicativa bàsica i racional, la música, el moviment i la humanització juguen en el plànol de l’emoció. Un exemple d’equilibri entre l’esfera racional-emocional en un espot publicitari.

Em podria aturar aquí, però sóc curisosa i al seguir rascant informació sobre TIC TAC he anat descobrint altres punts comunicatius que també són interessants d’explicar-vos.

L’espot acaba amb una imatge de producte i un peu escrit (no locutat) que diu “Seguiu-nos a Facebok”. Un punt clau tenint en compte que si revisem la cronologia de la pàgina de Facebook del producte podem veure que l’obertura de la pàgina va ser el passat 15 d’abril de 2013. Per tant, estem també davant un rellançament de la marca i no només de producte al qual s’hi incorporen els mitjans socials.

La pàgina de Facebook em va portar a la web oficial. Una web que no vaig trobar cercant a Google donat que encara no deuria estar indexada. I per tant, un motiu més que denota el llançament. Però al mateix temps una web que mostra l’alta activitat comunicativa de la marca en la qual també donen a conèixer que més enllà de la campanya publicitària en mitjans convencionals i la tasca del treball en l’àmbit digital, també s’estan duent tasques de relacions públiques com la presència en festes Nasty Mondays a la Sala Apolo de Barcelona o accions de street màrqueting. Això sí, tot sempre amb una línia gràfica que manté continuïtat i coherència. És positivament destacable. I també ho podem veure en declinacions puntuals i sense massa difusió com les que la marca va dur a terme pel dia de Sant Jordi.

Finalment i per als que heu arribat fins aquí, encara resta un detall. El primer que vaig fer per treballar aquest post va ser buscar a Google l’anunci. I què va passar? No el vaig trobar. I què vaig trobar? Això!

Un espot exactament igual però en italià amb data gener de 2013. I és que no podem perdre de vista que TIC TAC és un producte del grup Ferrero (el mateix que comercialitza els Ferrero Rocher i la Nutella), un grup de procedència italiana. Així que no només estem en un llançament de la marca en territori de proximitat, sinó que podem veure que la marca TIC TAC està treballant de fa temps una estratègia de comunicació global en la que el nostre territori també hi té cabuda en segona fase, desprès d’una primera fase de rellançament a Itàlia.

Les troballes donarien per algunes exposicions més. Però entorn al context de l’anunci amb que hem iniciat el post en tenim per estona. Potser podem deixar la resta per algun altre dia.

Quina és la teva opinió sobre l’anunci? I sobre el desgranament de la campanya de comunicació?