Nou mètode: escridassar als sitgetans

L’Alcalde, amb sobrats aires de suficiència, ha conduït un conflicte tant sensible com la situació de l’Hospital Sant Joan Baptista d’una manera, clarament, poc serena, moderada i consensuada. Però la veritat, és que no resulta cap novetat. Dia a dia, tema a tema, les coses se li compliquen per la seva manera d’actuar.

Justament, el passat Ple de Maig, ens vam trobar amb formes de dir i de fer, inacceptables. Es realitzaren grans declaracions sobre el que rebríem econòmicament de la Diputació de Barcelona. Una vegada més, amb aquella actitud triomfalista i autovanagloriada. A més, es recordaren els 4 milions d’euros d’estalvi que ha tingut l’Ajuntament l’any 2102.

Amb tot, i tractant-nos de rucs, ens diuen que és impossible cobrir la plaça d’una treballadora social que fa mesos que va marxar. Es pot saber on estan les prioritats d’aquest govern? Encara tenen la barra de dir que han prioritzat les polítiques socials?

Resulta esperpèntic. I no se us acudeixi contradir al regidor d’Organització i Recursos Humans, Sr. Almirall. Ell té la veritat absoluta. I si no hi estàs d’acord, ras i curt, ets un maleducat. Escoltar per creure. Quin nivell...

Havent practicat la manca de respecte, ratllat més d’un cop l’insult, i oferint un menyspreu evident cap a l’oposició -i sobretot al PSC-, actuen com a hipòcrites fent-se seu allò que els interessa del passat i colpejant, amb desmesura, allà on pretenen fer més mal. La Universitat ara resulta ser producte seu i el Sitges Investor (antiga Quàlia) també. Ara bé, sempre que falti justificar res... la culpa és de l’herència!

Veient com han actuat amb la realitat dels museus, ells qui sempre s’autoerigeixen com a perfectes gestors, ànima blanca i pura del protocol i el procediment. I resulta que ni llicència municipal tenien per tirar endavant la reforma de l’obra més gran que mai s’ha fet a Sitges amb inversió pública (aconseguida, recordem, per l’anterior govern).

Doncs resulta que ara trobem un nou mètode per relacionar-se amb els sitgetans i tractar les possibles diferències: a crits. Des de la bancada del Ple, el passat dilluns, no es van limitar, com fan sempre, a rondinar barroerament i a fer comentaris gens edificants, sinó que van acabar cridant amb el públic.

Persones que, amb més o menys contrastada informació, tenen el dret de dirigir-se als seus representants públics... des de quan es permesa l’esbroncada com a resposta? Envquin cap cap que sigui una manera de relacionar-nos amb els ciutadans? Absolutavvergonya aliena.

L’Alcalde va mostrar una total incapacitat política per liderar la situació. Fins el punt que trobà lògic amenaçar als ciutadans dient que, si mentien, hi podrien haver repercussions majors. És aquesta una bona manera de procedir i calmar els ànims? Quina forma és aquesta de conduir un Ple que acabà suspenent les intervencions del públic?

Lamentablement, no entenem aquestes actituds. Fa temps que esperàvem molt més de l’Alcalde i el seu equip. De nou, un esglaó menys cap a l’entesa i el consens. Més a prop de l’autoritarisme, més lluny de l’autoritat.

Comissió Executiva del PSC de Sitges