-
Erdkunde
-
Jaume Casañas
- Cunit
- 31-05-2013 10:25
Els temps canvien i els territoris amb ells. Actualment vivim en el que encertadament Manel Castells anomena l’era de a informació
Els fluxos de informació transformen els esquemes socials i mentals i també els territoris
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En aquesta època de l’economia global, la territorialitat transforma totes les lògiques, i les ciutats agafem major protagonisme que d’altres institucions territorials com podrien ser les regions i/o els estats.
Aquest revolució territorial, la major rellevància de les ciutats, recau en el fet que en elles es localitzen les transaccions comercials més importants des d’un punt de vista qualitatiu i quantitatiu. És per això que sovint escoltem o llegim terminologies com ciutats globals, xarxa global de ciutats...
A Catalunya ens trobem doncs amb una clara dicotomia entre el rol que juga Barcelona respecte al conjunt del país, i el desequilibri territorial que provoca aquesta macrocefàlia.
Queda indiscutiblement demostrada la potencialitat i el rol que posseeix Barcelona a nivell local, en referència a Catalunya, i el rol global, en referència a la xarxa global de ciutats. Barcelona i més precisament, la seva imatge global és un fet que no es pot desmerèixer ni menysprear.
Ara bé, queda per aclarir l’encaix de la imatge de Barcelona al conjunt del Catalunya, i de quines maneres es pot produir aquest encaix per tal de detenir el constant desequilibri que pateix Catalunya des de fa més d’un segle.
Cal doncs reformular quina ha de ser la relació entre Catalunya i Barcelona per tal de que la imatge que produïm de Catalunya sigui la que més convingui pel equilibri i la estructuració territorial catalana.
Creiem que veient les evolucions del funcionament del món, i intentant projectar-nos en un futur de les millors de les maneres, cal reformular íntegrament la relació Catalunya-Barcelona amb dos objectius.
El primer trobar un equilibri intern entre Barcelona i Catalunya, i l’èxit d’aquest procés va lligat al segon del objectius, projectar Catalunya dins de la imatge de Barcelona, de manera que el que sigui bo per Barcelona, de retruc, sigui bo per Catalunya.
Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos la següent pregunta, Barcelona és la capital de Catalunya?, o potser, Catalunya és la capital de Barcelona?
Queda clar que si volem ser rigorós i sincers amb el futur que ens ve a sobre, hem de ser capaços i valents a formular-nos preguntes que no tinguin una resposta, i que sigui la recerca d’aquesta resposta la que ens permeti sortir de la crisi actual.
Renunciar a la imatge de Barcelona pel bé de Catalunya, seria un error tràgic i dramàtic pel nostre projecte de país i pel nostre futur. Però renunciar a la concepció polifacètica de Catalunya per una única imatge, la de Barcelona, posarà en perill no només la nostre identitat, sinó també, el nostre futur com a nació, i a la llarga farà de Barcelona, el que els italians diuen, una città qualunque, i tot estarà perdut.
El nostre deure es trobar la formula que permeti conjugar Barcelona en Catalunya i Catalunya en Barcelona, i això passa per saber quin país volem, i sobre tot, com volem que sigui el país.
Les lleis territorials del 2010 encara estant allí, esperant que algú les adoperi, mentrestant el desequilibri continua cavalcant i, tard o d’hora, farà de les seves.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!