La Catalunya real

L’esquerra social (PSC/ICV), els partits dels treballadors i treballadores són més propers i s’hi identifiquen. L’esquerra nacional, va per altres camins. Els partits de dreta (PP i CIU), passen olimpicament dels ciutadans.

La Catalunya real és la “diària”. Empreses que tanquen, treballadors afectats per Ere’s, joves sense feina, estat del benestar que es desmorona. Aquesta és la crua realitat.

L’independència, dret a decidir, estat propi, sobirania fiscal ... si, però no, potser si, uns si, altres no ...

Possaré un exemple real, que va succeir en el ple municipal del mes de maig a Sant Sadurní d’Anoia. Tinc la costum d’assistir-hi. Va ser un ple merament sobiranista. Tema banderes. En un moment del plenari, que es discutía sobre aquesta qüestió, una regidora del PSC, amb tota la raó del món, va renyar al PP. Aquest ùltim s’omplia la boca de política social, quan en la realitat el Partit Popular está porfidiejant a la classe treballadora. En poques paraules, senyors polítics, la Catalunya real és la que está a la vista de tothom.

En aquests moments, doncs, diferenciaria, la Catalunya social de la nacional. Els seus defensors i els seus detractors; malgrat que estic més al costat del Sr. Navarro i Sra. Camats, que no pas del Sr. Mas i Sr. Junqueras.

Urgueix més, la situació és més dramàtica en el bàndol social (feina, justicia, benestar social), que en bàndol nacional (senyera, estelada).