Fi d'una era

La cimentera de Vilanova i la Geltrú, actualment propietat de la multinacional mexicana Cemex, ja ha passat a la història i amb ella s'ha posat un punt i a part en la història de la indústria local. L'antiga Griffi va ser un referent de la fabricació del ciment blanc arreu de l'Estat i el seu desmantellament a Vilanova bé simbolitza la fi d'una era marcada per una economia basada en la construcció, però també unes formes de fer d'una indústria sovint poc respectuosa amb l'entorn.

La planta de Vilanova i la Geltrú es va inaugurar l'any 1926 i en aquest temps ha passat per diverses mans, des de Griffi fins a Valenciana de Cementos i Cemex. Però l'any 2009, la multinacional decidia concentrar la seva fabricació de ciment blanc a la nova fàbrica de Bunyol i prescindir del forn de Vilanova, antic i amb un gruix important d'inversions pendents de realitzar per poder complir amb la llicència mediambiental.

Precisament, la seva història recent ha estat lligada a la batalla social i legal per la contaminació.  En els darrers anys es va intensificar aquesta guerra entre veïns, administracions i empresa després que un greu accident que va provocar dos ferits i que va cobrir de ciment blanc tota la ciutat creés més consciència del problema, que fins aquell moment semblava que només afectava els veïns més propers. El temps ha demostrat que la pol·lució pràcticament ha desaparegut a la zona amb l'aturada de la fabricació de Cemex i que ja no se superen els límits que estableix la llei per a la protecció de la salut de les persones, una situació que era habitual en els darrers anys, especialment en els de major esplendor del sector de la construcció.

La sensació d'impunitat per part de veïns i organitzacions ecologistes era més que evident quan les administracions, especialment la Generalitat de Catalunya, es limitava a reclamar millores a les instal·lacions a posteriori de concedir les llicències i permisos necessaris per mantenir l'activitat. Les reclamacions es reiteraven en el temps, però no van implicar cap sanció mentre els probleme s'enquistava. Potser si la fàbrica hagués fet una aposta per la seva adequació i modernització de les instal·lacions, ahir -amb l'enderroc de l'emblemàtica xemeneia- no s'hagués posat el punt i final a la seva història, plena de llums i d'ombres.

Aquest enderroc -que continuarà els propers dies amb el desmantellaments de la resta d'instal·lacions- simboliza la fi d'una era que aboca el nostre territori a un temps ple d'incerteses, en el qual la falta d'empreses amb capacitat de generar ocupació és la principal preocupació i ha de ser la principal obessió de tothom.