Una persona , un motiu col.lectiu

L’anàlisi de la situació econòmica actual des del punt de vista de les persones va ser el fil conductor d’aquest espai de debat i diàleg i en el què hi van participar diferents entitats i fundacions que dia a dia fan una feina de compromís i de suport a aquelles persones que més ho estan passant malament amb aquests crisi.

Xavier Pedrós com a president de la Fundació Marianao que, des de l'any 1985, desenvolupa projectes socioeducatius al servei de la comunitat, va ser ponent i amb la seva intervenció va apropar-nos i va fer-nos coneixedors de la meravellosa tasca que fan.

En Xavier ens va traslladar amb els seus records i a través de vivències molt personalsfins i tot amb la seva guitarra- a aquells anys vuitanta on tantes coses hi havia per fer i per lluitar. Va posar de manifest que a través de la vivència personal i del compromís individual podem lluitar pels problemes col.lectius. A través d’una cançó a la curta vida d’en David – un noi que en aquells anys vuitanta es va emportar la droga, com tants d’altres i als que segurament tots nosaltres hi posaríem noms- va fer possible en aquells anys prendre una consciència més col.lectiva d’un dels problemes més grans d’aquells moments.

Als anys vuitanta jo era un xaval i diuen els experts que els records d’infantesa estan lligats als sentits i jo, avui, torno a sentir olor de pobresa, de gent indignada, de lluita, de revolta, no són els vuitanta però ens han obligat a viure de nou aquells temps.

Avui obrim l’armari i al mateix calaix on guardàvem aquells pantalons de campana i la armilla de pell, ho trobarem tot ! Perquè la lluita continua perquè moltes conquestes per les que vam lluitar plegats, ara, perillen : una sanitat pública i universal, una educació digna per als nostres fills, uns drets laborals...

Aquell esperit de lluita amb el què va néixer la Fundació, és el mateix esperit que avui, en aquests temps tan difícils per tanta gent, mantenen les persones que treballen en aquest espai social, que representa Marianao.

Em sembla que aquesta Fundació no és només un exemple de quin treball s’ha de fer, sinó de com fer-lo. Perquè han sabut teixir totes les complicitats necessàries per aconseguir estar al costat de la gent que més ho necessita.

És en aquest sentit que crec que qualsevol associació ha de ser coneixedora que la relació amb les administracions públiques i per tant amb els grups polítics que la representen en cada moment, no és només necessària si no que hauria de ser cordial.

Una associació ha de mantenir una posició independent, i ha d’abordar aquesta relació sense complexes i sense tenir por de construir complicitats cojunturals amb partits polítics per tal de desenvolupar els seus projectes.

La ciutadania necessita tenir més a prop al polític i el polític té la necessitat vital de no allunyar-se’n . En aquest sentit, i sobretot en els difícils temps que ens han tocat viure a tots plegats, l’associacionisme és un magnífic espai de interrelació que cal que construïm entre tots plegats.

Tenim motius més que suficients per fer-ho i escoltar al Xavier, ens ajuda a recordar, sobretot en aquest temps convulsos i de patiment de tantes persones, quines van ser les formes per lluitar i aconseguir els drets i la justícia social.

Fran Perona
Secretari de Joventut i 2.0 de la agrupació del Partit Socialista de Ribes-LesRoquetes