El socialisme català

Escolto, observo, llegueixo, noticies, informacions, comentaris de dirigents socialistes, ex-càrrecs de la Generalitat, del partit, que exposen i diuen la seva opinió, front l’estat actual del socialisme català.

Jo no sóc historiador, però situaría, englobaria, aquest episodi que estem passant els socialistes catalans, en l’any 1978, quan el PSC (c), PSC (r) i Federació del PSOE, es van fusionar per dir-se Partit dels Socialistes de Catalunya.

Ara aquestes sigles que he escrit, equivaldrien a l’equip oficial de la direcció, liderat per Pere Navarro, a l’Agrupament Socialista i Forum Civic, amb Marina Geli, Angel Ros i Joaquim Nadal, i amb socialistes catalans bastant amb la linea del PSOE, com Celestino Corbacho i Carme Chacón.

Fa molts anys que sóc socialista i ho seré fins el final. És per això que em sap greu, m’incomoda i m’irrita aquest tira i afluixa entre dirigents actuals e històrics. Tot és respectable i opinable. Versions amb matisos, explicacions fora de to i sortides a vegades que no venen a compondre res. Ara sens dubte, el que li toca al partit i com bé diu el 1er.secretari, Pere Navarro, és “l’unió” entre les diferents sensibilitats, families o sectors.

S’ha constatat en les ùltimes conteses electorals, que el vot socialista s’ha dispersat molt. A C’s, espanyolistes, a Erc, independentistes, a Icv socialistes descontents amb el partit. Hi ha molt de rebombori en el partit, i el que cal és respecte i unitat en la direcció que va sortir amb un 70%, elegida democràticament. Seny i sentit comú.