Blanco: Fi de la cita

Blanco deixa la política. La notícia ha revolucionat l’actualitat política comarcal aquests dies perquè ha sorprès a molts. Quan realment estava cantat.  ”Al·leluia!”, cridaran alguns malgrat no ser creients. “Llàstima!”, diran uns altres que lluny de ser socialistes són “blanquistes”.

Com a roquetenc d’origen i periodista que he seguit l’actualitat de Les Roquetes com a “corresponsal” per al Diari de Vilanova primer i l’actualitat política de tota la comarca posteriorment per a diversos mitjans, crec que aquesta notícia s’ha fet esperar massa.

Ja tocava. Ja era hora de que hi hagués un relleu al PSC de Sant Pere de Ribes, que tot i la renúncia de Josep Antoni Blanco no acabarà fent-se efectiu, ja sigui perquè l’Abigail Garrido és un membre destacat de la cúpula de Blanco; o perquè al final governi qui ha estat la mà dreta (suposadament a l’ombra) de l’Alcaldia del municipi -i els peus que l’han mogut, la boca que ha parlat i el cap que ha pensat-, Joan López Jurado, un gran artífex d’estratègies de comunicació política local.

Tot i que López és un gran professional en aquest àmbit -això és innegable-, gosaria a dir que potser Blanco ja no s’hauria d’haver presentat a les eleccions del 2011 per no cremar la seva imatge i per tenir un final més “digne”. Tot i que també penso que la patacada socialista a Sant Pere de Ribes amb un altre líder al capdavant hagués estat molt dramàtica. Per això, diria que aquest era el pla: presentar-se ell com a líder carismàtic i a mig mandat deixar pas al seu “delfí”, l’Abigail Garrido.

D’aquesta forma, la marxa de Blanco no ha estat sobtada ni una conseqüència improvisada d’una situació determinada, sinó que estava planificada i degudament orquestrada.

Però igual que dic que ho hauria d’haver deixat abans, també crec que ha estat un bon alcalde per al municipi, sempre mirant-ho des d’un punt de vista egocèntric com a roquetenc d’origen, ja que no sé si ho haguessin fet igual altres regidors d’altres grups que no sempre sabien arribar al ple quan se celebrava a Les Roquetes.

Ara bé, també lamento les formes com alguns ex regidors socialistes decebuts m’han explicat que s’han dut a terme les decisions en molts moments de la trajectòria de l’alcalde, tal com va defensar en una campanya l’Associació de Veïns de Les Roquetes quan van considerar aquestes formes com la “dictadura blanquista”.

En aquest sentit, si és cert això i les decisions importants s’han pres en el sí del nucli dur de confiança de Blanco aprofitant la majoria absoluta i deixant la resta de regidors del partit i fins i tot dels partits socis de govern com una mera comparsa, confesso que combrego més amb un sistema com el d’UM9, assembleari i horitzontal; però sense arribar a pensar que “si no va amb mi, va contra mi”.

Sigui com sigui, personalment crec que les eleccions municipals no tenen ideologia i beuen dels projectes, de les persones i de les necessitats que cadascú veu per al seu municipi en cada moment. I és aquest moment quan toca votar a qui es cregui que pot defensar millor el poble que un mateix voldria tenir.

Espero que ningú interpreti cap inclinació meva cap a un partit o cap a un altre per les coses que he fet o dit, ja que si no significa que no ha entès aquest text. De fet, per a mi, tots han fet coses bones i tots han fet coses dolentes.

Per exemple, Blanco ha estat determinant en fer de Les Roquetes un poble del segle XXI, mentre que UM9 ha tingut una època en la qual s’ha recordat de Les Roquetes per a les eleccions. O bé, Blanco ha oblidat el Local i el CAP de Ribes o va confiar en un Parc Central ultra urbanitzat en els últims anys abans de la crisi, mentre que UM9 ha lluitat a cap i espasa al costat dels veïns per evitar o corregir idees de l’alcalde en majoria absoluta quan tenien moltes veus en contra: Cervereta, Pisos de Protecció Oficial, estat del Teatre de Les Roquetes, taxa d’escombraries als pàrquings…

Ara, qui llegeixi això s’ho mirarà des del seu punt de vista particular i es farà desenes de preguntes sobre temes que no he tractat com els beneficis que ha donat per al municipi la Rambla del Garraf o el Mercat Municipal de Les Roquetes, com la no presència en aquest text de CiU i PP, com el paper de Bàrbara Scuderi en la vida política de Blanco o com ha estat de determinant per a la victòria electoral de Blanco l’existència de clans familiars als “partits ribetans”… però no puc parlar de tot en un sol article.

Només vull acabar desitjant-li molta sort, donant-li ànims i felicitant-li pel seu valor a Abigail Garrido. Alhora que espero de veritat que li vagi molt bé a Blanco en la nova etapa que comença lluny de les sales de plens, malgrat per a ell sigui un sacrifici perquè sé de bona tinta que l’activitat política és la seva gran passió i sense ella patirà. Però a l’hora sap que farà feliç a la seva família que tant l’ha trobat a faltar i a sí mateix perquè sempre podrà dir que ho va deixar per afavorir la governabilitat del municipi i perquè així estava planificat i no perquè li van fer una moció de censura i no sabia estar a l’oposició. Ja diuen que “una retirada a temps és una victoria”. Fi de la cita.