D'algorítmes i cercadors

Quan obrim un diari en paper cadascú de nosaltres té accés als mateixos continguts que té un altre lector del mateix diari. Idèntics, calcats, sense un coma o anunci que en pugui variar. Però, què passa quan cerquem informació sobre un tema concret en un cercador com podria ser Google? Senzillament que els resultats no són els mateixos. On veig A i B una altra persona hi pot veure C i D. Hem fet servir les mateixes paraules clau però el resultat és completament diferent. Així, breument, podríem dir que estem davant d’una desigualtat.

Els cercadors i cada dia més plataformes socials, pàgines web, anuncis i d’altres formats no es regulen per mostrar igualitàriament la informació. El seu funcionament algorítmic permet oferir la informació i els resultats en funció d’ítems vinculats directament amb la nostra persona i la nostra experiència prèvia a Internet. És a dir, per oferir-nos els resultats es fan servir d’altres informacions com la nostra ubicació, el navegador que estem fent servir, les pàgines que hem visitat anteriorment i el temps que hi hem passat, les paraules clau que hem cercat, els enllaços on hem fet clic, entre molts altres. Podem dir que ens ofereixen resultats a mida. Resultats personalitzats. Resultats a partir del que l’algoritme “creu” que ens pot interessar. Però, realment sap un algoritme el que vull obtenir?

A priori aquesta personalització pot semblar adequada perquè podem pensar que ens facilita la feina i ens permet anar al gra. Però a la vegada possibilita que no tinguem accés a altres punts de vista. Impedeix i menysprea la possibilitat de ser crítics i formar la nostra opinió. Els diaris tenen ideologia, però en certa mesura si volem accedir a un punt de vista diferenciat al nostre és molt probable que el trobem a la pàgina del costat. No és tracta d’estar a favor dels diaris i en contra d’Internet, sinó prendre consciencia social del que passa amb certa part de l’evolució d’Internet.

Tècnicament, a aquest conjunt de resultats filtrats pels diversos algoritmes que ens creuem a Internet, Eli Pariser li ha donat el nom de ‘bombolla filtrada’ (the filter bubble). És a dir, els resultats que obtenim quan fem una cerca vénen a ser una mena d’esfera informativa on només hi entra aquella informació que els algorítmes ‘creuen’ que ha d’entrar. En conseqüéncia, excloent i limitant l’accès a tota aquella informació que el mateix algoritme ‘creu’ que no ens interessa. En el vídeo que proposo veure, el mateix Eli Pariser ho explica d’una manera breu i comprensible. Doneu-hi una ullada!

Més enllà de prendre’n consciència com a societat i també en l’àmbit personal és molt important tenir-ho en compte quan ens volem anunciar. Això és desconegut per moltes persones, però -per sort- cada cop per menys. Quan hem decidit invertir publicitàriament a Internet encara n’hem de ser més conscients. La publicitat directa, perfectament identificable com a tal, a Facebook o Google permet una segmentació buscada i desitjada. Però no passa el mateix amb els directoris tipus els antics llistins telefònics bolcats a la xarxa. És probable que per anunciar-se en algun directori o similar ens diguin que la nostra empresa sortirà en el resultat X del cercador. Malgrat el que us diguin, vosaltres mateixos feu la cerca i veieu que surt més a munt o més avall. Vol dir que han decidit canviar-ho per afavorir-nos o desafavorir-nos? No! Que no ens venguin gat per llebre! Vol dir que nosaltres o el venedor de l’espai publicitari, o tots dos, no érem conscients del que passa amb les cerques vinculades a algoritmes. Amb tota la bona fe és així o hem de començar a sospitar.