La disputa per la subvenció al CF Vilanova

En les darreres setmanes hem viscut un tens enfrontament dialèctic entre la junta del CF Vilanova i l’Ajuntament pel pagament d’una subvenció que, segons l’òptica de cada bàndol, representava una quantitat sensiblement diferent a la que assegurava l’altre.

Després de diversos dies d’estira i arronsa, en els que fins i tot l’equip directiu va amenaçar de sortir del club si no rebien el que asseguraven haver pactat prèviament amb el Consistori (70.000 euros) perquè, segons la seva versió, sense aquests diners el club no tenia garantida la viabilitat, la mateixa junta ha decidit ara renunciar a qualsevol ajuda del Consistori a canvi de quedar-se amb l’explotació comercial de l’estadi de futbol, i que els diners de la subvenció que li pertocarien segons el govern local (38.000 euros) es destinin a Serveis Socials.

Esperem que aquest episodi arribi a bon port i que, finalment, l’Ajuntament i el CF Vilanova arribin a un acord que beneficiï totes les parts. Especialment, però, desitgem que arribi ja aquest pacte entre uns i altres per acabar d’una vegada amb aquest serial, una disputa per capítols en la que, tant el Consistori com el club, han ofert una imatge molt allunyada del que s’hauria d’esperar de dues de les principals institucions d’una ciutat que aspira a donar-se a conèixer més enllà del Garraf.

És xocant, per exemple, el ball de xifres respecte l’import de la subvenció. Com pot ser que des del club s’asseguri públicament que l’Ajuntament els ha promès 70.000 euros i que, en canvi, la regidora d’Esports afirmi que no s’ha pactat res? És normal que la junta directiva, amb el seu president-patrocinador al capdavant, renunciï a cobrar cap subvenció 24 hores després d’haver anunciat a bombo i plateret, davant dels mitjans, entrenadors i pares, que si l’Ajuntament no els hi pagava els diners presumptament pactats el club entrava en situació gairebé de fallida tècnica? 

També resulta xocant, fins i tot esperpèntic, l’ús que han fet totes dues institucions de la situació que viuen les persones més necessitades. Qualsevol iniciativa social que ajudi a aquells que menys tenen, com la que proposa ara el CF Vilanova, és una excel•lent notícia. I també ho és, evidentment, que l’Ajuntament asseguri que la subvenció s’ha de limitar a 38.000 euros perquè la prioritat és ajudar a les persones que estan a l’atur.

Però utilitzar una disputa per una subvenció per penjar-se medalles públicament vers aquesta greu problemàtica, sense presentar cap projecte ni contingut, i sense precisar a què es destinaran exactament aquests diners, és una actitud si més no reprovable i que apunta a la galeria. Ja fa anys que moltes famílies de Vilanova ho estan passant malament. Fa temps que necessiten ajuda, no només des de fa dues setmanes.

De cara a futures negociacions, farien bé uns i altres de pactar per escrit qualsevol acord. I també faria bé el CF Vilanova, tenint en compte la situació econòmica de l’Ajuntament, de no quadrar pressupostos abans d’hora amb les subvencions que espera obtenir o optar per models econòmics diferents, implantats ja en alguns de clubs, d’ajustar-se als recursos propis que genera l’entitat sense dependre de tercers.