Estratègia conjunta per rendibilitzar les fires

El cap de setmana del 21 i 22 de desembre es celebrarà una nova edició de la Fira del Gall de Vilafranca, un dels pocs certàmens que ha aconseguit créixer en aquests anys de vaques magres. Fruit d’aquest èxit i del component tradicional d’una fira a tocar del Nadal, la capital del vi tornarà a estar durant hores en el centre de l’atenció mediàtica dels grans mitjans de comunicació, fet que suposarà un important increment de notorietat pública per a la ciutat abans d’acabar l’any.

A més de la Fira del Gall, a les nostres comarques es celebren des de fa molts anys -fins al punt de considerar-les com a part de la nostra “tradició”, tot i que tècnicament es podria dir que el concepte no és del tot ajustat- diverses fires que busquen el mateix objectiu que la que s’organitza ara a Vilafranca: promocionar la ciutat de portes enfora. A Vilanova, per exemple, hi ha la  Fira de Novembre. A Sant Sadurní, el Cavatast. I a El Vendrell, capital del Baix Penedès, la Fira de Santa Teresa.

En els darrers anys, a més, a aquesta llista de fires tradicionals ja de per si força extensa (Fires de Maig,...) s’hi han afegit altres certàmens concebuts en format fira. No tots han tingut èxit, però d’altres si que han aconseguit consolidar-se amb programació estable a les seves poblacions. És el cas, entre d’altres, de Temps de Vi, la primera gran fira sobre aquest producte que s’ha celebrat mai a la capital del Garraf.

L’Ajuntament de Vilanova va assegurar recentment que gairebé 150.000 persones van visitar la Fira de Novembre 2013, el que representa tot un rècord. En l’última edició del Cavatast van augmentar les degustacions en més de 20.000 plats. I Temps de Vi ha venut enguany un 10% més de copes que el 2012. Així doncs, les dades oficials demostren que, tot i la crisi, tant les fires més tradicionals com aquelles de més noves que s’organitzen en el nostre territori tenen gran capacitat de convocatòria i poden arribar a ser molt exitoses. En definitiva, que compleixen el seu objectiu principal: la promoció de la seva ciutat.

Si analitzem les dades a fons, però, ens trobem que són molt pocs els visitants de les fires que s’organitzen a Vilanova que provenen del Penedès, i encara menys els que agafen el cotxe des de la capital del Garraf o Sitges per desplaçar-se a certàmens que es celebren per exemple a Vilafranca o Sant Sadurní. Una primera conclusió: si la Fira del Gall no ha parat de créixer en xifra d’assistents en els darrers quatre anys, no és difícil imaginar que passaria si a aquest públic ja consolidat s’hi afegissin els ciutadans de Vilanova, Cubelles o Sant Pere de Ribes.

En una època en la que tant el sector públic i privat advoquen per les sinergies com a remei per esquivar la crisi, potser seria necessari que els ajuntaments i en definitiva tots els òrgans competents de les tres comarques s’unissin per definir una aposta estratègica per promocionar-se de forma conjunta, sobretot quan en molts casos aquests certàmens ofereixen productes molt semblants.

Està molt bé promocionar una ciutat durant unes hores, un dia o una setmana a través dels mitjans de comunicació. És positiu que en un cap de setmana passin unes 150.000 persones per la fira. Però no seria més positiu crear una gran fira itinerant durant tot l’any sota el nom d’una única marca (Fira del Penedès, per exemple)?

Mentre uns promocionen la seva ciutat i aposten per marques com Costa de Barcelona, Penedès Marítim o Penedès, a Vila-seca i Salou ja fa mesos que es freguen les mans amb el complex Barcelona World. Més de 100 quilòmetres separen aquestes poblacions de la capital catalana. Però tenen clar el que volen. A les nostres comarques, en canvi, cada ciutat fa la guerra pel seu compte. .