Evitem que un procés participatiu esdevingui en frustració ciutadana

Aquest divendres 24 d’octubre s’acaba el termini per presentar propostes al projecte de pressupostos participatius de Sitges. El plantejament -com qualsevol que impliqui donar veu als ciutadans- és molt bo, i per això totes les forces polítiques que som presents a l’ajuntament el vam recolzar, però considero que la seva execució està deixant molt que desitjar.

Ja ho vaig explicar en el seu moment al ple municipal on es va presentar aquesta proposta: Qualsevol procés participatiu requereix una bona planificació, una comunicació adequada i una gran labor de pedagogia i transparència política. I en aquest cas sembla que tot es vulgui fer de manera precipitada. A més, em sorprèn que, si es demana l’opinió de tots els sitgetans majors de 16 anys, no s’hagi involucrat a les forces polítiques que no formem part del govern.

A la comunicació i la pedagogia política dels pressupostos participatius és on trobo més deficiències. La comunicació ha sigut molt pobre i s’ha fet massa tard, tot i haver-se distribuït alguns documents al respecte. Tothom ha de ser capaç d’entendre què signifiquen uns pressupostos participatius, i per això cal temps i dedicació (Només es donen 18 dies per presentar propostes!). L’1 d’octubre passat es va fer una sessió de presentació pública. Perfecte! Però, per què no trobem propaganda institucional al respecte als carrers de la vila? Alguna banderola, cartells, díptics a punts estratègics, no només per correu postal… S’han utilitzat suficientment els mitjans de comunicació local per fer-ne difusió?

Seré més concret. Analitzem la guia de participació que ha elaborat l’empresa contractada per l’equip de govern. Allà s’expliquen (o això sembla) el criteris que han de complir les propostes per ser acceptades (els copio literalment en lletra cursiva).

- Han de complir la normativa legal vigent. Perfecte. Sembla evident, no? Però oblidem que els ciutadans no coneixem tota la “normativa legal vigent”. Ens tornaríem bojos! No estaria de més, per tant, oferir algun enllaç a normatives bàsiques o algun telèfon o e-mail de consulta al respecte.

- Han de fer referència a competències directes de l’ajuntament. L’argument aquí seria el mateix. On podem consultar quines són les competències directes de l’ajuntament?

- Han de tenir un cost no superior a l’import total del pressupost a debatre durant el procés corresponent a 1.000.000 d’euros. Un criteri que s’hauria d’entendre a la primera està redactat del tal manera que obliga a llegir-lo dues vegades per saber què diu (i així i tot no queda clar). Tan difícil era escriure: “La proposta ha de tenir un cost inferior a un milió d’euros”?

- Han de ser concretes. El criteri anterior n’és una bona mostra, de concreció…

- Han de ser avaluables econòmicament. I com sabrà un ciutadà si la seva proposta ho és? A la sessió de debat prèvia a l’avaluació? Se’l trucarà per explicar-li que la proposta és deficient en aquest aspecte? Algú li ajudarà a entendre aquest concepte?

- Han de ser viables tècnicament (que no existeixin impediments tècnics per a realitzar la proposta i que aquesta s’ajusti a la normativa jurídica vigent). No em vull repetir, però tornem al mateix d’abans. Com sap un ciutadà que la seva proposta complexi aquest requisit? Exemples? Algun telèfon de consulta?

- Han de plantejar accions sostenibles, que no comprometin les necessitats i les possibilitats de desenvolupament de les generacions presents i futures. Aquesta frase té premi. No només és confusa, sinó que a més afegeix la típica falca de llenguatge grandiloqüent que pretén dir moltes coses i no diu res. Si demanem concreció i claredat en el plantejament de les propostes ciutadanes, com a mínim hem de donar exemple.

- No han de plantejar accions d’exclusió social. I quines són aquestes accions? Què significa això?

- No poden fer referència a subvencions; plans d’ajuts; despeses obligatòries; actuacions de manteniments i obres menors municipals. Ahà… Claríssim! Qualsevol sitgetà té penjat a la nevera de casa un llistat amb tots aquests plans, despeses obligatòries, actuacions de manteniment i obres menors. No cal dir res més…

- Han d’anar acompanyades de les dades identificatives del ciutadà que les realitza. Això és evident i necessari, però el meu dubte és si l’identificació ha de ser tan clara com la dels membres que formen part de la comissió de coordinació i la comissió tècnica municipal que avaluaran les propostes.

Aquest últim apunt va lligat a la transparència que exigeix un projecte com aquest. De la mateixa manera que quan ens presentem a un concurs literari apareix el jurat a les bases, aquí trobo a faltar informació tant de les persones concretes que prendran les decisions, com del nombre de membres. Si són tècnics municipals, podran fer front a aquesta càrrega de feina extraordinària en el poc temps d’avaluació que tenen? Com es garanteix la independència de la valoració? Quins són els membres de l’empresa contractada que formaran part de la comissió de coordinació?

Temps per una bona planificació, comunicació, pedagogia, transparència… Com pot ser que una cosa tan bàsica com una adreça electrònica, un telèfon de contacte o un web no apareixi a la guia de pressupostos? El díptic blau inclou a la portada la indicació “més informació a www.sitges.cat” , però una vegada a dins del web trobem exactament la mateixa informació que als materials impresos, sense cap més explicació ni telèfon ni e-mail de contacte. Els sitgetans no són uns beneits i no estic demanant que se’ls parli com a tals, sinó una cosa ben diferent: que se’ls expliquin les coses com mereixen, de forma clara i entenedora per al gruix de la població.

Repeteixo: estic totalment a favor de la participació ciutadana. És fonamental! Però hem d’obrir els canals necessaris perquè aquesta participació sigui possible. Amb el temps necessari. D’altra manera pot generar molta frustració, si els ciutadans no veuen complertes les seves expectatives. I no voldria que una oportunitat com aquesta acabés en una nova manca de desconfiança ciutadana cap a la classe política. Hem d’estar a l’alçada!