Ricard Vicente reivindica el capital social de la gent gran

Ricard Vicente, candidat socialista a l’alcaldia de Sitges, va debatre aquest dissabte amb una cinquantena de persones sobre el futur de la gent gran. “Que ningú vulgui tancar cap porta”, va destacar al començament de l’acte, “perquè després de la jubilació les persones tenen tota una vida per endavant i no s’acaba res, sinó que comença una nova etapa”.

La importància de mantenir la gent gran activa i dins del teixit social i associatiu de la Vila va ser el punt clau al voltant del qual van girar totes les propostes de Ricard Vicente. “L’ajuntament ha d’apostar per polítiques transversals i intergeneracionals, perquè és la manera de conèixer-nos i enriquir-nos mútuament”, va explicar Ricard Vicente, qui creu que l’Ajuntament en cap cas ha de suplir el paper de les entitats socials, sinó que ha de recolzar-les, i aglutinar, coordinar i dinamitzar totes les activitats que ofereixen.

“Faig una aposta clara cap a les entitats de Sitges, perquè sense elles no seríem el que som”, va garantir Ricard Vicente, que defensa un model de comunicació directa amb elles, a través d’una coordinadora on tothom estigui representat i que es pugui reunir “com a mínim” dos cops a l’any amb l’Ajuntament. “Ara és l’hora de les persones”, va dir Ricard Vicente al ser preguntat per l’ús que ell donaria a l’Hort de Can Falç. “Es tracta d’un equipament de la Diputació de Barcelona i s’han contemplat diverses opcions, però jo crec que hauria de ser un espai al servei de les persones”. “Cal valorar diverses opcions i garantir que no dupliquem activitats, però al centre cal un espai de trobada intergeneracional”, va argumentar.

Ricard Vicente va diferenciar entre dues necessitats bàsiques per a la gent gran. “D’una banda hem de garantir l’atenció directa i immediata d’aquelles persones que més ho necessiten, a través de serveis de teleassistència, atenció domiciliària, acompanyament, àpats a domicili..., però d’altra banda cal atendre les necessitats d’aquelles persones grans que no són cap tercera edat, sinó un jovent de segona generació”. Entre les activitats que aquesta gent pot demandar, Ricard Vicente va destacar la formació intergeneracional en noves tecnologies, tallers d’autoestima o plans de voluntariat amb formació prèvia.

“Si motivem i mantenim activa la gent gran, estarà més sana i reduirem els serveis d’atenció mèdica i social”, va assegurar Ricard Vicente. “No és que vegi les coses fàcils, és que tinc ganes de treballar, i amb polítiques que dinamitzin el dia a dia de les persones grans, els problemes d’atenció social i de salut es minimitzen”.

Entre les preocupacions dels assistents a l’acte van destacar la necessitat de la “pedagogia intergeneracional”, on la gent més gran pugui conscienciar i prevenir actes d’incivisme entre el jovent; l’accés sota les vies del tren o el deficient manteniment de la via pública. “Eliminar les barreres arquitectòniques de la Vila és el repte principal que em plantejo”, va garantir Ricard Vicente, qui creu que cal canviar de dalt a baix l’actual accés sota les vies, per tal que deixi de ser una barrera que divideix la Vila en dos.

Per tancar l’acte, Ricard Vicente va destacar la importància de reforçar el vincle entre els polítics i els ciutadans. “La manera de fer política actual no respon als problemes i al dia a dia dels ciutadans. Regularment cal tocar carrer, sinó perds el nord com a polític. Encara que tingui un cost seure amb la gent -perquè et reclama i et critica-, és la nostra feina! Sóc plenament conscient que això va així, i ha d’anar així! Si no, és quan es separen la política per una banda i els ciutadans per l’altra, i jo em considero ciutadà abans que polític. Vull que m’acompanyeu per tenir una mirada transversal”.