Eixample Nord: planificar SÍ, urbanitzar NO

Amb una frase fàcil d’entendre volem explicar la postura que els socialistes hem estat defensant els darrers anys sobre l’àmbit de l’Eixample Nord. Es tracta d’un sector que des de fa dècades està previst com la zona per on la ciutat hauria de créixer, en cas que ho necessités, en el futur. Per tant, no s’ha produït en aquests ni en els anys anteriors cap decisió, és més, partits que avui qüestionen la modificació del planejament també defensen que aquest sigui el sector de creixement natural, sempre que la ciutat esgoti allò que avui està pendent. Aquesta és una postura que també defensem: només quan ens calgui créixer, quan necessitem sòl per activitats econòmiques o per equipaments públics és quan caldrà parlar d’urbanitzar. Ara mateix no hi ha cap necessitat d’ocupar cap pam de l’Eixample Nord. Davant de la situació d’aturada del sector immobiliari i de l’important estoc de sòl com d’habitatges buits, urbanitzar o construir no només és contraproduent sinó que a més, obligarà al proper govern municipal que es constitueixi al juny a renegociar els convenis amb l’Incasol. I aquesta serà una situació que caldrà fer tants cops com calgui. Defensar els interessos de la ciutat és decidir com, quan i a quin ritme cal fer-ho. I això no dependrà d’un govern, sinó d’un ampli consens polític, i evidentment, amb debat i escoltant tantes vegades com calgui a la ciutadania.

Sense la necessitat d’urbanitzar, per què pensàvem que sí calia planificar? Cal dir abans, que parlar de l’Eixample Nord només des del punt de vista residencial és ignorar què pot suposar aquest espai quan més de la meitat estaria destinat a sòl per activitats econòmiques, això és important, per quan la ciutat comenci a reactivar-se, ja que tindríem un lloc previst amb sòl destinat a aquesta finalitat. Obviar aquesta part és no entendre quina era la proposta de planejament que s’ha treballat. Avui no tenim preparades noves zones industrials a la ciutat, per això també consideràvem que era bo tenir-la planificada, per quan calgués disposar-ne. I el mateix passa amb el sòl per equipaments, sabem que encara trigarem uns anys a disposar d’un Hospital com mereixem, tot i això, avui tampoc tenim l’espai per a ubicar-lo, pel que deixar-ho dibuixat també ajudaria a agilitzar-ne els tràmits en cas que calgués iniciar-ho, i també continuar treballant en el clúster de recerca i d’investigació en l’àmbit de les dependències, que tot i que és un projecte deixat a un calaix, podrà associar-se al futur equipament i la zona econòmica.

També és un moment propici per a la planificació, perquè ara que el sector immobiliari està aturat, es pot debatre, sense pressions ni interessos, per imaginar com hauria d’organitzar-se aquest sector, les seves grans línies i molt especialment, partint de la idea que això respon a un conjunt que té relació amb la ciutat existent i no pensar-la com una zona autònoma a planificar aïlladament, aquest seria l’error més greu que podríem cometre: no pensar a llarg termini. Repetim, tot això coneixent que aquest projecte es materialitzarà durant les properes dècades, només si així ho decideix la ciutat.

Aquesta premissa també la defensem a la revisió del Pla General d’Urbanisme. Els darrers anys els socialistes ens hem quedat sovint sols reclamant la necessitat de revisar el Pla General d’Urbanisme vigent del 2001, un dels incompliments del mandat del Ple tot i el suport d’una àmplia majoria del política. Ha estat durant aquests anys que ens hauríem d’haver replantejat alguns dels creixements previstos, planificar els sòls per a futures necessitats econòmiques i prendre decisions sobre l’entorn territorial més immediat, entre altres mesures, com es pot llegir a l’acord del Ple Extraordinari del 18 de gener de 2012.

Finalment, quan planificàvem l’Eixample Nord, també teníem la possibilitat de poder protegir definitivament la Platja Llarga, una zona que a hores d’ara continua sent urbana i per tant, demà podrien entrar les màquines, com va passar en el seu moment. Tot i això, continuem mantenint que els interessos de Platja Llarga no poden condicionar totes les decisions col•lectives de la operació d’Eixample Nord.

Per això, els propers mesos, caldrà un lideratge polític que enceti novament el diàleg i la negociació per posposar les dates dels convenis amb Incasol, per solucionar la problemàtica cadastral, que cal fer al marge del planejament i també per continuar debatent amb tothom qui vulgui. Pensem que la planificació de la ciutat del demà només es pot fer confrontant idees i amb debat, a on hi serem sempre, però defugint d’aquells interessos que no siguin els de tota la comunitat.