Els assistents a l'audiència de l'Eixample Nord rebutgen el projecte de planificació

L'audiència pública convocada aquest dissabte per l'Ajuntament de Vilanova va escenificar la preocupació i la desconfiança de molts ciutadans sobre la planificació urbanística de l'Eixample Nord. Malgrat que els regidors de CiU, PSC, el PP i ICV insistissin en la necessitat de complir els acords amb l'Incasòl per evitar que la ciutat hagi de pagar més de 60 milions d'euros, i en el fet que planificar no comportarà urbanitzar a curt termini, gran part dels assistents -més de 150 persones- van mostrar la seva disconformitat amb el projecte. Només el regidor de la CUP, Marc Font, va rebre nombrosos aplaudiments al final de les seves intervencions, en les que va reclamar que s'aturi la planificació i es renegociï el conveni amb l'Incasòl.

Ciutadans crítics amb el projecte

Més de 25 ciutadans, alguns d'ells en més d'una ocasió, van intervenir per opinar o preguntar sobre l'Eixample Nord als representants polítics, i gairebé tots ells van ser crítics amb el desenvolupament urbanístic del sector. Les seves intervencions també van provocar nombrosos aplaudiments a la sala d'actes de Neàpolis. El participants van retreure que el consorci de l'Eixample Nord, integrat per l'Ajuntament i l'Incasòl, suposi una important despesa anual per a Vilanova de 200.000 euros a l'any, o que el projecte per construir nous habitatges es plantegi quan no hi ha previsions de creixement de la població. També va haver-hi queixes respecte l'Impost de Béns Immobles que ha de pagar-se pels terrenys de la zona, o sobre el fet que malgrat que l'Eixample Nord inclogui una important àrea industrial fins ara no s'hagi aconseguit atreure activitat econòmica a la ciutat i els actuals polígons industrials tinguin molts espais buits.

La planificació, necessària segons ICV

L'audiència, moderada per la periodista Laura Marín i convocada gràcies a una recollida de signatures entre la ciutadania impulsada pel col·lectiu Parlem, va iniciar-se amb la intervenció dels regidors de govern i oposició. Des d'ICV, Xavier Ollé -que va exercir com a regidor d'Urbanisme durant l'anterior mandat- va insistir en el fet que “planificar l'Eixample Nord no vol dir urbanitzar”. “Les màquines no entraran a treballar-hi l'1 de gener del 2017”, va apuntar el regidor. Ollé també va destacar que l'augment de sostre de l'Eixample Nord suposarà un increment dels habitatges previstos però també de l'activitat comercial i industrial. Durant la jornada, ICV va reiterar que el desenvolupament industrial de l'Eixample “no reproduirà l'actual model de polígons industrials e Vilanova, que és obsolet”, sinó que implicarà apostar per nous sectors econòmics, especialment el de l'atenció a la gent gran i a la dependència.

La CUP defensa una consulta vinculant

Per a la CUP, la ciutat compta actualment amb prou habitatges, tant buits com planificats (uns 4.500 en total segons les seves dades), que, junt amb la previsió de l'Idescat que “els propers 50 anys” no hi haurà un creixement important de població, fan innecessari el projecte. Segons Font, “els convenis de Platja Llarga són l'únic argument per aquest procés absurd i fora de lloc”. Font també va mostrar els seus recels respecte la planificació urbanística. “Quan reparcel·lem s'haurà acabat tot plegat, l'Eixample Nord es construirà”, va assegurar. La CUP proposa “una consulta vinculant” sobre el tema, i va llançar la idea que no siguin només els vilanovins qui costegin la compensació econòmica de 60 milions d'euros si s'acaben incomplint els actuals acords urbanístics. “La platja Llarga és de tots, no només dels vilanovins”, va dir.

L'Eixample Nord ha de vincular-se al nou pla general, segons el PP

El representant del PP, Santi Rodríguez, va recordar que el 2006, quan van signar-se el conveni per traslladar l'edificabilitat de la Platja Llarga a l'Eixample Nord, el seu grup  va ser l'únic que va votar-hi en contra. “Significava multiplicar per tres el sostre previst a la platja Llarga”, va dir Rodríguez. Per al regidor, tirar endavant el planejament de l'Eixample Nord “no és estrictament necessari” en funció de les necessitats de Vilanova, però sí del context que l'envolta, sobretot tenint en compte que la compensació per evitar-lo són “60 milions d'euros”. “Això és inassumible per a la ciutat. I jo no em veig capaç de fer pagar els errors del propi ajuntament a altres ciutadans que no hi tenen res a veure”, va dir.

Rodríguez també va destacar que l'Eixample Nord preveu “un 40% de sostre comercial i industrial”. “Si d'alguna cosa pateix la nostra comarca és la falta de dinamització econòmica”, i l'Eixample Nord permetria “visualitzar un nou horitzó”. El representant del PP és partidari de “replantejar el desenvolupament de l'Eixample Nord sense fer-ho de forma aïllada de la resta de la ciutat”, és a dir, “en el marc de la revisió del pla general”.

El PSC reclama la planificació del sector

El PSC aposta per la planificació de l'Eixample Nord tenint en compte que és “un espai estratègic” de la ciutat. “No hi ha només sòl residencial sinó també àrees d'activitat econòmica, i inclou la recuperació dels torrents, a més de l'obtenció de sòl per a equipaments públics com l'hospital”, va afirmar el regidor Gerard Llobet. El representant del PSC va assegurar que actualment només es planteja la “planificació”, destacant que “ara és el moment de fer-ho”, sense la “pressió” d'interessos immobiliaris. “Es desenvoluparà quan la ciutat ho necessiti”, va afegir Llobet, que creu que “l'Eixample Nord ha de ser l'únic sector de creixement de la ciutat durant el segle XXI”. El regidor socialista també va mostrar-se partidari de vincular la planificació de l'Eixample Nord amb la revisió del pla general, una acció que caldria fer “de forma immediata”.

CiU proposa aturar el projecte fins després de les municipals

“Responsabilitat i sentit comú” van ser les paraules més emprades pel regidor d'Urbanisme, Joan Giribet (CiU), durant la seva intervenció a l'audiència. “La planificació s'ha de fer en aquests moments, quan no hi ha cap pressió perquè la ciutat creixi”. Giribet va admetre que tot i que el projecte de desenvolupar l'Eixample Nord “no és al cent per cent” del seu govern, CiU l'ha portat endavant “per responsabilitat”.

El regidor va assegurar que l'Ajuntament ha respost els dubtes plantejats per la comissió d'Urbanisme de la Generalitat al desembre sobre el projecte “amb tota la documentació”. “La Generalitat ho ha tornat a revisar i ha vist justificades les decisions”, va assegurar. També per “responsabilitat”, Joan Giribet va defensar “fer un parèntesi d'uns quants mesos perquè el govern que surti de les eleccions municipals pugui prendre les decisions sobre aquest tema”. D'altra banda, el responsable d'Urbanisme va recordar que “la platja Llarga en aquests moments és una zona urbana, amb uns drets edificatoris que encara existeixen”.

Moltes crítiques ciutadanes contra el projecte

Després del torn de paraula dels polítics va arribar la intervenció dels ciutadans. Al marge d'un dels assistents a l'audiència, que va assegurar que “la planificació mai no fa mal a ningú”, totes les opinions del públic van ser en un to crític. “Es parla molt d'activitat econòmica, però també s'haurà de veure com tenim els polígons quines indústries vénen. I l'agricultura també és una activitat econòmica”, va plantejar Bernat Sanz. “Saben quantes naus industrials a Vilanova estan tancades?”, va interrogar Francesc Fabra al regidor d'ICV, Xavier Ollé, que va respondre que el model proposat no és el mateix que el dels polígons industrials. “Sé que n'hi ha, de tancades, que els polígons industrials estan buits, però no donen servei a segons quins tipus d'activitat”, va dir Ollé.

Reclamen el desmantellament del consorci de l'Eixample Nord

“Poso en dubte la feina que s'ha fet fins ara des del consorci, que porta 200.000 euros a l'any gastats. Si parlem d'un desenvolupament d'aquí a 70 anys, estem parlant d'una barbaritat de diners”, va criticar Alba Pawlosky, que va reclamar “el desmantellament” del consorci. “No volem més barris fantasma”, va afegir la jove. En el mateix sentit va expressar-se Montse Maronda: “Quan dissoldreu el consorci? Si us autocatalogueu com a representants del poble, la majoria no hem sentit cap opinió favorable cap a l'Eixample Nord”, va assegurar.

Renegociar els convenis amb l'Incasòl

Débora Zimmerman va plantejar al govern de CiU un renegociament dels terminis del conveni amb l'Incasòl tenint en comte que es tracta d'una empresa pública. “Una empresa pública defensa els interessos de tots i ha de fer que quadrin els seus números”, va dir Joan Giribet. “Em fa gràcia quan em trobo a gent que demanava a l'Incasòl que solucionés el problema [en referència a la protecció de la platja Llarga] i ara diuen “no paguem”. En aquest sentit, Giribet va assegurar que si cal fer una consulta popular sobre el tema “es faci en tota la seva totalitat”, plantejant també si cal protegir la platja Llarga i la solució que cal trobar al respecte. 

Durant l'assemblea també van haver-hi queixes del del creixement de l'IBI que han patit els propietaris de l'Eixample Nord, una xifra que es reduïria si s'aconsegueix rebaixar els valors cadastrals de la ciutat, segons el regidor d'Urbanisme.

Reclamen l'aturada del projecte

Altres ciutadans com Conrad Rovira no veuen clar que si les previsions demogràfiques tendeixen a una pèrdua de població, es pensi en desenvolupar un nou sector urbanístic. “El creixement no es produirà. Els objectius estan desfasats. És un projecte que caldria congelar”, va afirmar. Jaume Marsé també va mostrar-s'hi en contra. “Repeteixen un mantra: planificar no vol dir urbanitzar. Volen que es creïn falses expectatives, que són les que generern desnonaments i pobresa. Això seran deutes”, va afirmar. Per a Marsé, “urbanitzar sí vol dir planificar”.

El conveni per salvar la Platja Llarga

El desenvolupament de l'Eixample Nord està estretament vinculat a la platja Llarga. L'any 2006, quan començaven les obres d'urbanització per construir 259 habitatges i un hotel a aquest espai natural, existia una gran pressió ciutadana per salvar la platja. Llavors l'Ajuntament, l'Incasòl i l'empresa propietària dels terrenys, la promotora Subirats Berenguer, van arribar a un acord de permuta i a traslladar els drets d'edificar habitatges a la platja a una atra zona: l'Eixample Nord. La previsió és construir-hi 7.300 pisos, a més d'espais per a comerços i empreses. El 2009 va aprovar-se un endarreriment del calendari del planejament, per tal que durant el 2010 avancés el projecte. Els terminis tampoc no es van complir i el 2012 es va signar una pròrroga de l'acord amb l'Incasòl, per tal de disposar d'un termini de 4 anys, fins al desembre de 2016, per poder desenvolupar el planejament de la primera fase del sector Eixample Nord, una data cada cop més pròxima que explica les presses de la situació actual.