I ja van dos

Abans de començar vull demanar disculpes d’antuvi per si alguna paraula pugui ferir alguna persona. No posaré noms ni cognoms, tot i que els tenen, però com sempre miro de parlar de partits i no de persones, encara que els que ens hem dedicat a la política sabem molt abastament que els partits els fan les persones.

Que aquestes properes eleccions municipals del mes de maig seran complicades! tots ens en poden fer una idea, encara que la realitat ens la trobarem el dia després. Que els pactes per formar govern seran complicats! això ja ho venim constatant des de fa algunes legislatures. Que no fa cap gracia i poca il·lusió encapçalar un projecte polític avui, tot i l’entusiasme per fer-nos creure el contrari! però aquesta és una realitat palpable ateses les persones que no s’han aferrat al numero u que ja tenien.

Estic concretant en els dos caps de llista que ja eren nomenats i ratificats per les seves assemblees com PSC i ERC de Cubelles, que s’han fet enrere al no voler ser caps de llista d’aquestes formacions. Evidentment no tinc que obviar els fets que envolten cada un d’ells per decidir fer marxa enrere, son totalment diferents, però el fet és que si els mateixos fets s’haguessin produït tres legislatures enrere, aquestes persones segur que el seu posicionament i la seva decisió hagués estat diferent, i seguirien de primers.

Però tal com he dit anteriorment, no estic errat al dir que avui els líders polítics, no estan sobrats de ganes, i d’il·lusió per anar de primers, i tenir que rebre les bufetades que cauran el mateix dia del 24 de maig. Tanmateix per no generalitzar i no posar les dues formacions en el mateix sac matisarem les bufetades.

Si parlem del PSC, el qual va ser el primer que va dir que no es presentaria pel tema pendent de solució d’urbanisme, és evident que les bufetades aniran en la direcció que els seus contrincants polítics podran afegir a les seves crítiques, no donaré idees per no guanyar-me més amics, però aquest cas pot donar molt de si, encara que jo diria ull!! Que tots heu estat al govern, per tan no podeu al·legar ignorància.

A l’altre costat tenim els d’ERC que per sort o desgracia parteixen de zero, pel que fa a responsabilitat política al nostre Ajuntament de Cubelles, però n’obstant com a formació política tenen el compromís davant dels seus electors de fer quelcom més que el que han fet fins ara. Son moltes les preguntes que envolten a l’actitud activa desapareguda d’ERC al nostre municipi, però avui m’atreveixo a dir que, el dubte que ha tingut interiorment el seu cap de llista segur que ha ajudat i molt, al fet de que la presència d’aquesta formació al nostre municipi hagi estat molt deficient i escassa.

Ja en alguna ocasió he criticat el comportament inexplicable dels dirigents d’ERC a Cubelles al no aprofitar les polítiques que ha liderat ha Catalunya aquesta formació, i no diguem ja en el tema de la independència. Ara ja es tard. La partida esta ja per finalitzar.

Arrodonint la jugada política, ara entenem una mica més si cal l’emprenyamenta i el trencament posterior entre CIU i Entesa per Cubelles d’aquell pacte de treball que tenien, el que va fer que sortís del govern l’Entesa. Que s’estava coent una candidatura conjunta Entesa amb ERC? La pregunta no tindrà mai resposta però no negareu que esta feta amb una mica de malicia, atès que ara el primer de la llista d’ERC a Cubelles, és el numero dos de les passades eleccions municipals de l’Entesa per Cubelles FIC.

Tos sabem el interès que CIU tenia per absorbir políticament a l’Entesa, era el més natural, atesa la independència de d’aquesta, i que després la seva cap de llista entres en converses amb ERC esta clar que la seva cap de llista de l’Entesa tenia més possibilitats dintre d’ERC, atès el buit de poder, que no de CIU. Però la pregunta és, on queda la cap de llista de l’Entesa? O bé, on queda l’Entesa, dintre d’ERC? Temps el temps.

No hem negareu que tot plegat es molt inexplicable, però la política ja ho és per ella mateixa, i encara ho fa més, depenent els comportaments personals de les persones, les quals no acaben de entendre que quan s’agafa un compromís d’encapçalar un projecte polític, aquest compromís es el que ha de primar davant dels personals, encara que la decisió sempre he dit que és personal. No se si m’explico?