No cal parlar el mateix idioma per trobar un llenguatge comú

Sitges és una Vila orgullosa de les seves arrels i de les seves tradicions. Jo sóc el primer a fer-ne bandera. Els que hem nascut i crescut a Sitges –els sitgetans de tota la vida que en diem- portem a la sang l’orgull de pertinença, i això ens fa grans com a Vila. Però alhora hem d’evitar que aquest sentiment ens pugui fer petits. M’explico... Quan un col·lectiu social està molt unit i ho està principalment per vincles emocionals es converteix en un grup amb molta força, però de vegades també tancat. No és el cas de Sitges, que ha demostrat com pocs municipis el seu tarannà obert i acollidor, però és evident que hem de continuar treballant-hi.

Sitges té un percentatge de població elevat que prové d’altres municipis catalans, de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa o d’altres parts del món. Persones a las que no sempre podem dir nouvinguts, ja que molts porten anys a la nostra Vila o fins i tot són nascuts aquí. Persones que són Sitges, que fan Vila cada dia i que ens aporten la seva riquesa. Persones que vull implicar cada vegada més en el nostre teixit social, cultural i associatiu. Aquest és el tarannà del meu projecte per a Sitges: tocar de peus a terra, ser conscient de la nostra realitat i de la seva pluralitat, i escoltar i implicar a tothom.

Però la voluntat no és suficient. Sé que com a candidat a l’alcaldia no només he de facilitar que la gent pugui venir a parlar amb  mi –com intento amb tots els actes de carrer i trobades que organitzo- sinó que he d’anar més enllà, ser pro-actiu i buscar a les persones a qui vull escoltar. Per això el meu proper debat obert –els famosos sofàs vermells-, que serà el 21 de març, estarà enfocat a tots els sitgetans i sitgetanes que formen part de la nostra Vila, però que no estan tan integrats en el seu dia a dia, bé sigui per qüestions d’idioma, de costums o d’altres que ara mateix desconec, però que vull saber. El meu objectiu, en tot cas, és escoltar també la seva veu.

Per a la construcció d’una Vila integradora, participativa i dinàmica és imprescindible implicar a tothom. I és evident que no cal parlar un mateix idioma per trobar un llenguatge comú. Entendre’s és qüestió d’actitud. Ja he dit en més d’una ocasió que vull fer de Sitges una Vila amable i accessible a tothom, promovent l’eliminació de barreres. Doncs bé, quan parlo de barreres, no em refereixo només a les físiques, sinó a les comunicatives i socials que, malgrat no ser tan visibles, signifiquen un obstacle per a molta gent. Un Ajuntament, almenys jo ho veig així, ha de promoure vincles entre la seva ciutadania.

No concebo l’Ajuntament de Sitges ni l’alcaldia com una institució ni com un estatus social, sinó com a eines per donar resposta a les necessitats de la gent. Vull fer política amb les mans i amb els peus, és a dir, treballant de valent i sortint cada dia al carrer. És on m’hi sento còmode i és on vull estar. I per això continuaré presentant i construint el meu projecte per a Sitges des dels barris i amb les persones –amb totes-.  Espero comptar amb la teva ajuda o, si més no, amb la teva veu. En breu donaré més detalls de l’hora i el lloc del proper debat de proximitat de Sitges en Positiu, que farem el dissabte 21 de març. Ja ho saps, la política som tots, digues la teva.

Ricard Vicente i Arnau
Candidat socialista a l’alcaldia – Sitges en Positiu