Pactar, per fer què?

Temps de pactes, els resultats electorals obliguen a fer pactes. Per sort, al menys així ho crec, en la majoria de municipis, cal fer pactes. Les majories absolutes no són bones, no cal mirar les bestieses que fan els del PP al govern central, a la comarca en tenim una, a Canyelles, i que repeteix, i la conec, fa anys que hi col·laboro amb la secció local d’ERC, i no és pas un model de transparència, és un model de mediocre política clientelar com denuncien uns informes del secretari municipal.

Per sort a Sitges hi ha d’haver pacte, com és tradició. Ara cal saber que vol fer l’Alcalde Forns i que li accepten els possibles socis. Pot fer un pacte en clau sobiranista, fent un govern en minoria amb ERC, atès que la CUP ja ha dit que no. Aquest pacte el pot ampliar amb NH, que també va signar el manifest de l’ANC, però no sembla que ERC vulgui saber rés amb NH, no es creuen que l’amic Lluís està pel Procés, encara que sempre hi ha votat a favor.

Tanmateix, l’alcalde podria proposar un pacte d’estabilitat amb els altres dos grans partits PSC i ERC, on les qüestions identitàries passarien a un segon pla, aparcant el programa d’ERC i potser recuperant el projecte de municipi que en el seu moment vam començar ERC i PSC, era el Mandat 2003/07 i l’alcalde era en Jordi Baijet, però sembla difícil que el sr.Forns reconegui no tenir projecte i que al principi dels darrers quatre es va dedicar a desmuntar tot el que va poder dels anys d'en Baijet. Però, ERC voldrà pactar amb el PSC?

I, tanmateix, l’alcalde Forns pot intentar el pacte de la supervivència. Fent que els independents, NH i SGI, recolzin la sociovergència tant desitjada per alguns personatges que escriuen amb pseudònims.

Quin és el millor? Difícil de dir, atès que el que cal saber és per fer què? El 2003, les forces d’esquerres vam fer un pacte per recuperar l’Ajuntament, enfonsat econòmicament, si si amb un forat com un cabàs, i totalment desorganitzat i desmotivat, i ho vam aconseguir. Llàstima que la majoria absoluta següent, per això dic que no són bones, va acabar amb un forat, de nou, immens. El 2011, el pacte dels, diguem, conservadors, es va fer per que en Baijet no fos l’alcalde i els fets ens han demostrat que per rés més.

És possible que ara veiem un pacte per Sitges? per posar les bases per actualitzar i renovar el model econòmic? Per modernitzar l’Ajuntament? Per recuperar les polítiques socials de veritat? O ens trobarem amb un intercanvi de quotes de poder, sous i poc més?

Si volem fer un nou país, ho estem fent i ho aconseguirem, hem de renovar els municipis pensant en les seves realitats i problemàtiques. Tenim la gent, de tots colors i ideologies, i tenim les capacitats. Dissabte veurem com queda tot, si és que ho han resolt.