Programa, programa, programa

La proposta de les diferents candidatures que ens demanen el vot en unes eleccions, és el que coneixem com a programa electoral. En un principi, aquest programa és el conjunt d’accions, de conceptes, que haurien de motivar votar una o altre candidatura. Aquest programa, hauria de ser una mena de contracte de la candidatura amb la ciutadania. I els contractes s’han de respectar i cal donar-les compliment.

Soc dels que penso, que un programa no ha de ser una carta als reis plena de propostes per tenir content a tothom, si no que hauria de ser l’expressió del model de poble pel que es vol treballar com a electes i per això es demana el vot.

Però la realitat és una altre. Massa sovint veiem com els programes són paper mullat. Massa sovint, escoltem candidats que no saben que hi posa en el programa que diuen defensar, i encara menys, saben que vol dir el que hi posa. I massa sovint, llegim programes plens de vaguetats que en el moment són els tòpics de moda o imposicions dels partits que res tenen a veure amb les necessitats del municipi.  

Per comprovar que, per segons qui, el programa és paper mullat, no cal anar gaire lluny. El programa d’ERC a Sitges de l’any 2015, deia en el seu apartat relacionat amb la transparència, punt 7.7.1: “Els nostres càrrecs electes no es presentaran a més de dues legislatures”.... la sra.Carbonell serà candidata per cinquè cop i com a cap de llista ho farà per quarta vegada. Molt coherent no ho sembla. Com no es coherent, després de vuit anys governant, fer reunions pels barris per conèixer les seves necessitats. Durant vuit anys no s’ha assabentat?  Serà que només surt del despatx per fer-se fotos o adular dirigents del partit?

Als electes cal exigir-les coherència, atès que la seva activitat repercuteix en les vides de tota la ciutadania, per be o per mal. Donar compliment als programes és un acte de coherència, és evident que en un govern de coalició tothom renuncia a punts del seu programa, però no al programa, si ho fan només és senyal que és la cadira el que volen. Qui diu fer política per tenir una cadira, no fa política, cobra un sou. És evident que els electes han de cobrar per la seva dedicació, i el millor que es pugui, atès la responsabilitat que tenen, que no és una altre que treballar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, i, vull creure, que tothom vol el millor per tothom.

Cal que els i les candidates expliquin be la seva proposta, el seu programa. Cal que llegeixin, analitzin, contrastin i no vagin a cop d’argumentari. Cal que entenguin el que ens expliquen o millor que callin. El passat dilluns, al debat per parelles a la Sitgetana, organitzat per l’Eco, vam sentir parlar molt de sostenibilitat i va quedar clar que la majoria dels candidats i candidates que van parlar no tenen ni idea de que parlen, començant per l’actual alcaldessa, ni idea. Per cert, les bocanes dels ports, ens agradi que no, s’han de dragar i aquesta sorra és, en part, la que hauria d’abastir les nostres platges, ara minvades per la munió de ports que aturen el flux natural de la sorra.

Programa, programa, tothom els hauria de llegir, encara que sigui en diagonal. I qui més ho ha de fer són els i les candidates, ho fan?