Una anàlisi dels resultats electorals de les municipals 2015

De l’anàlisi global dels resultats en podem extreure algunes conclusions generals:

L’anterior equip de govern (CIU+SGI+NH) aguanta el desgast, amb un votant base de CIU d’uns 2.000 vots, 700 de SGI molt lligat a la trajectòria vital de la seva número 1, i entre 700 a 1.000 de NH, que varia en funció del recordatori de la gestió d’algun tema concret, majoritàriament lligat a la via pública, i que es situa en la banda alta quan governa i en la baixa quan està a la oposició.

CIU té registres més bons, com les del Parlament 2012 amb 4.311 vots, i dolents, com les municipals 2003 amb 1.244 vots. Així, doncs, el Govern anterior en el seu conjunt, no hauria patit ni càstig, ni premi a la seva gestió (llevat del petit plus a NH).

Ciutadans, la CUP i ERC serien les formacions que obtenen premi, o bons resultats, en aquest cas el creixement ve marcat per la pujada de les marques  polítiques, degut a la  polarització del debat sobre estat propi sí o no, i pel creixent malestar social per les desigualtats que ens ha deixat aquesta crisi.

Ciutadans recull un vot liberal i de centre dreta, amb voluntat unionista i que no vol votar al PP i, residualment, algun vot de PSC i CIU, per motius bàsicament lligats a la corrupció.

La CUP i ERC recullen un vot radicalment sobiranista o a favor de l’estat propi i amb sensibilitat per la situació de desigualtats i retallades.

Aquest vot prové del PSC, d’IC i d’AXS.

PSC i PP són els que clarament perden les eleccions municipals del 2015 i pateixen una forta davallada en resultats. Els primers perden uns 1.500 vots i els segons uns 700, la meitat dels vots que tenien a les eleccions municipals del 2011.

De les noves formacions, FEM (les plataformes) i MES (Moviment d’Esquerres) es queden a prop d’obtenir representació municipal, amb més de 400 vots, malgrat que les seves marques eren totalment desconegudes i els seu finançament era pràcticament nul; així, doncs, obtenen un bon resultat i poden tenir possibilitats de futur.

Els projectes personals d’Armand Paco i Marc Martínez quedarien descartats.

Aquestes eleccions han transcorregut de forma tranquil·la, el “fair play” ha estat positiu, però malauradament no hi ha hagut  i/o no ha interessat un debat programàtic o de projecte, ni temes interessants sobre la taula; així, doncs, la participació ha estat discreta, lluny d’altres vegades on s’ha mobilitzat més gent (municipals 2003). La part lligada a la tendència de la marca política pot suposar en aquestes eleccions el 70% de la explicació de vot i la part “qualitativa” (candidat, llista i programa) un 30%.

Així, doncs, el futur de les properes eleccions municipals del 2019 es comença a escriure ara mateix. Més endavant analitzarem els pactes del nou Govern i  com el Govern Forns II, amb un pacte estable de 8 regidors, buscarà alternativament els “tresos” per fer 11.

Tot indica que, degut a la varietat i dispersió que hi ha a la oposició, no sembla una situació complexa, si el que es pretén és fer una administració continuista.

Finalment, per tancar l’anàlisi de les dades municipals deixem sobre la taula les següents preguntes:

- Si finalment SGI i NH (molt lligats a la personalitat dels seus caps de llista) no es presenten a les Municipals del 2019, quin grup polític guanyarà la confiança d’aquests 1.700 votants?

- Ciutadans i la CUP han arribat al seu “màxim” amb 1.150 vots?

- PSC i PP poden continuar baixant? Algun dels dos pot fins i tot desaparèixer o diluir-se com a marca a Sitges?

- Per què ERC no arriba mai a les municipals al seu sostre de 2.095 vots? (1.130 vots Municipals 2015)

- Per què CIU no arriba mai a les municipals al seu sostre de 4.311 vots? (2.040 vots Municipals 2015)

- Com evolucionaran els 1.000 vots que no han obtingut representació al consistori?