Una comarca amb futur?

Aquest matí hem estat a la presentació de l’Índex de Competitivitat comarcal, un estudi i un anàlisi que realitza cada any l’ADEPG, l’Associació d’empresaris del Penedès i del Garraf, en fi de l’Àmbit Penedès.

Les dades eren allí, les dades ho diuen, quasi tot, però només podem assenyalar una lleu millora respecte a l’any passat, passem del lloc 21 al lloc 19, d’un total de 42 comarques.

L’anàlisi quantitatiu assenyalava com a grans potencialitats les infraestructures, i el complex de la IDIADA, un pol de R+D, i la disponibilitat del Sòl. Les grans febleses de la comarca són la poca formació, la manca de ma d’obra qualificada, i els efectes mediambientals d’una mala, per no dir escassa, planificació residencial.

En un context català, la regió litoral és la més dinàmica, i destaquen els tres pols provincials (Girona, Barcelona i Tarragona), conjuntament amb les seves àrees d’influència. De tota la franja litoral, per on transcorren les potencialitats dels grans eixos de comunicació, la zona menys competitiva és la nostra, i segurament té una explicació.

En els tres pols provincials que dèiem, tenen la mobilitat a mig radi, totalment gratuïta, totes tenen la seva parada d’Alta Velocitat, és a dir, d’un cert punt de vista, treuen fruit al pas de les grans infraestructures, i la propera i desitjada construcció del Corredor del Mediterrani, acabarà de potenciar encara més aquestes territoris, però i el Baix Penedès?

Segurament, la nostra comarca amb dues accions ben clares, sincerament, crec que podríem passar de la posició 19 a estar al TOP 10, i amb molt marge de millorar a mig termini amb una altra acció. Anem per pams.

Si tinguéssim una millor mobilitat, gratuïta i de qualitat, en termes de mobilitat privada i de transport públic, la nostra competitivitat milloraria i molt, el triangle penedesenc format per la C-15, AP7 i C-32, hauria de ser gratuït i seria un dels revulsius de la competitivitat. També sense oblidar un pla estratègic de transport públic de qualitat i competitiu (autobús i trens).  Per altra banda, aconseguir una parada d’Alta Velocitat a la zona de l’Arboç, conjuntament amb el pol de R+D de la IDIADA, podríem crear un pol tecnològic de gran valor afegit i que podria donar un altre tipus d’ocupabilitat, que el que proposa la logística quantitativa. 

Aquestes mesures a curt termini haurien d’anar acompanyades, a mig termini, amb polítiques de millora de l’èxit educatiu i de la formació laboral continua, per tal de donar resposta a les noves ofertes laborals que procedeixin a la comarca.

Però tot això, hauria d’anar acompanyat d’una actitud. Una actitud d’unió de forces i voluntats, de deixar els partidismes de banda, que han fet molt de mal a aquesta comarca els darrers trenta anys, tants d’uns colors, com d’altres. Tenir la capacitat de crear un lobby potent. Polítics, empresaris, entitats i sindicats, entre d’altres, que pugui pressionar a la Generalitat, l’única administració capaç de prendre les decisions que ens han de permetre guanyar-nos el futur.