No ens fem trampes al solitari

Hola  lectors. Salut.

Des de un xic abans de les eleccions municipals que no m’he posat davant del teclat per posar negre sobre blanc al meu humil parer de moltes de les coses que ens envolten, encara que malauradament pesen més les que no ens agraden que no aquelles que tindrien que fer-nos saltar d’alegria.

Quan m’he assegut davant de l’ordinador he tingut un dilema, i m’he preguntat, de què puc escriure? Son tants els temes, tant locals com comarcals, però al final m’he decantat per l’autonòmic.  

Que al Onze de setembre comença oficialment la campanya per les eleccions del 27S, es obvi, ens en parlen cada minut del dia, però entre tots que ens expliquen, de qui ens hem podem refiar? Crec que estareu d’acord amb mi que ja portem masses enganys de mentides i mitges veritats  de tots els polítics, de tots els colors, i es en aquest sentit que penso que en aquestes eleccions catalanes ens tornaran  a enganyar a tots, sense diferència.  El més fort per molts va ser aquella frase de un ex president Zapatero. Aprovaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya!

Tot i que fa tres-cents anys que portem de lluita, crec que aquest incompliment per part dels Socialistes  va ser el principi de un ressorgir del “avé Fenis” per els catalans. El més fotut es que en aquest xoc de  fer política tan uns com els altres fan trampes, i aquell que es creu el més fort, es permet canviar les regles del joc quan l’hi sembla, fen lleis a mida per invalidar mesures legislatives d’un Parlament català el qual te tota la legitimitat de la autonomia que l’ha triat.

No hi ha respecte, hi ha intimidació, quedarem fora de l’UE, les pensions no es pagaran, fora del Regne d’Espanya tindríem benefici, bla...bla..  qui te raó? Crec que tot això s’anirà esbrinant a mesura que passin els mesos, i perquè no dir-ho, els anys.

Hi ha alguna persona que es cregui que en divuit mesos s’haurà acabat la lluita entre Espanya i Catalunya? Ni que fos negociada, aquesta duraria molt més que això. Penso que desprès del 27S hi haurà un abans i un desprès, el qual serà diferent, i espero que aquesta diferència sigui de més respecte cap a Catalunya.

Personalment entenc els governs de Madrid. S’han passat més de trenta anys posant peix el cove, fins que hi han hagut majories absolutes del PP, i si no ja s’han entès amb els Socialistes quan ha calgut fer modificacions en aquesta Constitució tan exhibida per anar en contra de Catalunya.

Per això han calgut gestos i accions més contundents perquè el govern central ens prengués més en serio. També entenc el govern català que ha tingut que prendre decisions incòmodes forçades per la societat civil organitzada, la qual  ha anat donant voltes al cargol  i ha condicionat el govern a fer coses, que tal vegada no les hagués fet. 

Aquesta és la gran diferència entre Espanya i Catalunya. Jo no m’atreveixo a dir que la majoria dels catalans hem sortit al carrer per demanar la independència però si diré que moltíssims ho han fet. Quines persones s’han manifestat a Espanya per dir-nos que no ens marxem? Només aquella part dels que se senten espanyols a Catalunya, els quals son ells sols en tot cas que es discriminen.

Vagi per endavant el meu respecte per a tothom, tan sols demano respecte per aquelles que busquem un altre manera de fer les coses, que el repartiment dels impostos sigui molt més just, i això va per tots els governs, i que no ens enganyin més i sobre tot que no facin trampes amb nosaltres. Una persona un vot, un altre cosa seria fer-nos trampes el solitari.