Un NO a l'acció política del govern

No es gaire complicat d’entendre que per votar favorablement a la proposta d’ordenances fiscals que ha presentat el govern en el Ple Municipal requeria de tenir un mínim de confiança en l’acció política desenvolupada pel Govern. Modestament pensem que no n’hi ha prou amb estar d’acord amb el procés de confecció d’aquestes o en veure-hi continuïtat amb les ordenances municipals presentades pel govern del que vàrem formar part.

No podem obviar que les ordenances van necessàriament lligades a la confecció del pressupost. De res ens serveix definir què ingressarem sinó som capaços de definir en què gastarem . Sense anar acompanyat del pressupost, només ens queda la il·lusió de creure que allò que ingressarem s’utilitzarà per les prioritats polítiques i socials que com a grup municipal hem defensat i defensem. D’entrada no ens ha convençut que no hi hagi cap proposta que pugui significar un avenç cap a una fiscalitat redistributiva, i ens fa por pensar que ho substitueixin per una política de subvencions, que sense criteris socials clars, esdevingui sobretot clientelar.

Aprovar la proposta presentada pel govern hagués estat un acte de fe. Fe en creure que allò que hem vist en els pocs mesos del seu govern ha estat una acumulació d’errors fruit de la seva nova etapa, i que per tant no es tornaran a repetir. Però no. Nosaltres a més de ser laics, i no creure gaire en la fe, li reclamem que ens aporti fets. Fets que ens permetin creure en la seva acció política. I els fets que a dia d’avui coneixem, no els donen la raó.

Perquè han centrat els esforços polítics en aquests primers mesos en sortir dia si, dia també a la premsa local. Presentant propostes buides de contingut que simplement els permetés mantenir quota de pantalla. Venent fum jugant amb les necessitats de la ciutadania. Mentre ignoraven la opinió dels grups de l’oposició (com va passar en el debat sobre la modificació del Projecte de la Casa de la Vila) o intoxicaven mitjançant cartes a les entitats esportives. Aquesta ha estat l’actitud del PSC. Fets que no conviden a ser còmplices del seu govern.

Perquè van decidir el darrer ple suprimir del pressupost del 2015 diverses línies que tenien per objectiu el treball comunitari, la dinamització cultural i el suport a les entitats del municipi. S’han carregat diverses partides que havien de permetre donar suport a les entitats culturals del municipi en la gestió dels seus equipaments i la seva utilització pel comú, que havien de permetre la confecció d’un registre d’artistes locals i la promoció d’aquests en el municipi, que havien de permetre treballar conjuntament amb les entitats socials per desenvolupar projectes encaminats a combatre l’exclusió social i la pobresa. Tot plegat 50 mil euros que es destinaran a una maquina per arrencar xiclets del terra (25mil €!) i armilles per la policia local. Aquestes son avui les seves prioritats, i son mostres evidents que no podem confiar en la seva acció política. No tenen planificació ni objectius, més enllà de la seva supervivència.

Perquè més enllà dels titulars, el Local i el Teatre Municipal segueixen aturats. Perquè han mostrat la seva incapacitat de reaccionar davant de les problemàtiques en educació (com ha passat amb l’INS Xaloc). Perquè dels grans projectes econòmics que havia de portar el PSC avui no en tenim cap noticia.

Del que si que tenim noticia es de les retallades que s’han produït en diferents departaments de la Casa. Afegides a les ja esmentades, el govern ha eliminat l’ampliació dels Centres Oberts (eina bàsica dels Serveis Socials) que havia de permetre mes horari pels professionals, i per tant millora de l’atenció, així com la creació d’un grup jove al Centre Obert de Ribes. No s’han desenvolupat les accions del Pla de Xoc contra la pobresa energètica i es gasten quantitats econòmiques molt elevades en accions que no responen ni a criteris tècnics ni a evidencies socials. Avui espais de participació com el Consell Social o el Consell de Medi Ambient que havien estat engegats o dinamitzats per l’anterior govern ni s’han convocat ni sembla que se’ls tingui en compte.

I per acabar. Un brindis al sol de vergonya amb els pisos “socials”. El govern ha anunciat que destinarien 9 pisos de Garraf Promocions a donar resposta a les necessitats socials en matèria d’habitatge. El problema no era i no es que en farem. I es que sense la liquidació definitiva de GPM i la recepció dels bens no es podran utilitzar aquests pisos per lloguer social. Tan és. Que la realitat no esguerri un bon titular. No s’ha previst ni aprovat sota quins criteris es gestionaran aquests pisos ni qui s’encarregarà. Pura propaganda demagògica, sense novetats si parlem de l’acció política del PSC de Sant Pere de Ribes. I els pisos seguiran tancats.

Els fets ens demostren que no podíem fer l’acte de fe que ens demanaven. No podem avalar la seva proposta perquè significaria avalar l’acció política desenvolupada pel seu govern aquests mesos, i sobretot perquè significaria donar ales perquè segueixin governant igual.