Un projecte de futur pel Mercat de la Sínia

El govern ha abocat molts recursos per fer reflotar el projecte. S’han realitzat millores funcionals com rehabilitar espais comuns, reubicar lavabos o enjardinar els entorns. Nous serveis, com crear un «armari multitemperatura» (A través d’una subvenció Next Generation) a disposició dels clients o una «zona degustació» pels paradistes. També s’ha contractat una empresa perquè ajudi a trobar un gran operador que substitueixi el Mercadona, de moment sense èxit. Una gran quantitat d’esforços i de diner públic que no han servit per reactivar el mercat.

Tampoc ajuden les condicions d’obertura de les noves parades. Els preus que es demanen pel lloguer de les parades, conjuntament amb els costos de l’associació de paradistes, fan que en molts casos la inversió econòmica que cal per obrir una parada al mercat, sigui més alta que els costos de llogar un local comercial privat a Roquetes. A més, les condicions de permanència de 10, 18 i 25 anys són un compromís temporal que segurament és massa alt per molts emprenedors.

Més enllà d’aquests problemes de gestió, pensem que el problema principal té a veure amb la supeditació de la Sínia a l’arribada d’un nou gran supermercat vinculat a un gran operador de la distribució. Un plantejament erroni que situa el mercat en un estadi de provisionalitat i en un escenari de dependència permanent de la gran distribució.

L’estratègia de col·locar un gran distribuïdor dins del mercat, creiem que no és el camí. Potser a curt termini podria atreure més gent i ajudaria a crear alguna parada nova, però a la llarga aniria en detriment dels nostres productors i dels nostres petits elaboradors.

Els supermercats dels grans distribuïdors són estructures pensades per donar sortida a la gran indústria alimentària. Es basen en economies d’escala, minimitzar costos i maximitzar beneficis. Els petits productors i els elaboradors locals i artesans no tenen cabuda en aquestes lògiques i queden fora de joc. Apostar per la gran distribució, a la llarga és condemnar els nostres petits productors i elaboradors a no poder distribuir el seu producte.

Campanyes de l’Ajuntament orientades a aconseguir nous paradistes

Paredes buides del Mercat de la Sínia

L'alternativa de UM9-CUP-Construïm: un mercat per a la sobirania alimentària i l’economia local

Pensem que és el moment de corregir i de canviar d’estratègia. Fer un gir de 180°. Deixar de supeditar el futur del mercat a l’arribada d’un gran distribuïdor i lligar el seu futur als nostres productors locals i als nostres petits elaboradors. Un nou model que situï els productors i elaboradors del nostre municipi al centre del mercat. Que enforteixi la sobirania alimentària del nostre municipi, que fomenti el consum responsable i que impulsi la producció local. Un model de mercat que generi sinergies entre productors, elaboradors, paradistes i consumidors organitzats. Un mercat, que garanteixi als nostres veïns i veïnes poder accedir a una alimentació de km 0, ecològica, saludable i a uns preus raonables.

Des del nostre grup, hem plantejat diverses propostes que van en aquesta línia com:

- La creació d’un obrador col·laboratiu, en algun espai del mercat, obert als elaboradors i artesans locals perquè puguin preparar i comercialitzar els seus productes amb totes les garanties legals i sanitàries.

- L’obertura d’un supermercat cooperatiu, impulsat per productors agroecològics locals (Garraf, Penedès, Anoia, Baix Llobregat…) i pels consumidors organitzats (La tk de Ribes, la vinagreta de Vilanova, La Bresca de Vilafranca…) que s’abasteixi dels productors locals i que ofereixi als nostres veïns i veïnes productes ecològics de proximitat, de temporada i de qualitat a preus raonables.

- Suavitzar els costos i les condicions actuals dels paradistes. Potser els preus i el compromís temporal actual són excessius i més tenint en compte la demanda actual de parades que hi ha.

- La sessió d’espais del mercat per cursos i activitats relacionades amb la formació que ja es fa al municipi per incrementar-ne l’activitat i generar moviment al voltant del mercat.

Exemples d’èxit: mercats vius amb models cooperatius