Davant l'inici del curs escolar

Sabem que són dies, temps, difícils per a propostes col∙lectives estant com estem immersos en un confinament permanent. Les prioritats s'han ordenat en funció d'unes noves necessitats i perquè no dir-­ho també en funció d'unes pors que desconeixíem. La lluita, la prevenció contra la Covid 19 ho ha capgirat tot i ens ha situat en un dia a dia molt complicat per algunes i segurament estrany per a molts.

Ho hem parlat en els petits encontres que en uns moments de la pandèmia ens ha estat possible trobar-­nos. Avui sabem que aquesta és una lluita llarga amb la qual haurem de conviure un període llarg de temps, anant tot bé.

Aquest saber ens obliga doncs, ens agradi o no, a donar-­hi resposta més enllà de la provisionalitat del moment. No podem esperar el final de la pandèmia per refer les nostres vides, ni podem tancar­-nos fins vés a saber quan en cap urna de cristall que no sigui la de la convivència amb tota la prevenció que siguem capaços de fer i el risc que puguem assumir. I no hi ha dubte que per fer ho haurem de posar hi el millor que som.

És hora de començar a moure'ns, a conviure, a viure amb totes les prevencions necessàries. I aquesta voluntat de viure està estretament lligada al com ho volem fer. Ni la mascareta pot desdibuixar cap dels nostres somriures ni el confinament pot deixar en l'oblit tot allò que som capaços de fer. Mantenir-­nos ferms en la defensa del que volem construir no demana anar contra les mesures. No ens enganyem, fer-ho no ens farà més lliures sinó que probablement més febles i amb un alt risc d'equivocar­-nos. No caiguem ni en el desencís ni en la trampa de la teoria conspiratòria mèdica. Ens cal mantenir-­nos ferms en la defensa d'una manera d'entendre la vida en llibertat i com no en la defensa d'allò que ens fa més forts i alhora més segurs. Cap energia doncs malgastada en anar contra la mascareta i tota la força de què siguem capaços en la defensa de la salut pública, veritable assegurança de vida. Gens d'interès a trobar culpables i totes les voluntats en l'exigència de responsabilitats. Cap gest d'amargar el cap sota l'ala i totes les mirades en la informació del que ens està passant. Cap refugi a la individualitat i tot el retrobament en la comunitat.

La Covid 19 s'ha fet forta on el capital s'ha fet ric (negocis geriàtrics, retallades socials, privatitzacions, subcontractes...) i ha retrocedit on la comunitat ha sabut anteposar-­li la força comunitària (salut pública, suport social i mutu, serveis socials forts i mesures comunitàries). Ho dèiem al principi de la pandèmia i ho continuem pensant ara, hem de saber arribar a l'encontre social amb el menor dany possible, sense haver perdut pel camí cap de les llibertats aconseguides ni cap de les voluntats volgudes d'alliberament.

Viure noves realitats, adaptar­nos a la nova situació com diàriament ens proposen alguns passa necessàriament per millorar i capgirar aquest present en què la Covid 19 ens ha mostrat la cara més cruel. ­La defensa de la salut pública, l'escola pública, les millores socials, uns habitatges dignes i per a tothom­ no solament continua sent una lluita de drets socials sinó el millor camí contra la pandèmia.

L'inici del curs escolar és a tocar, no podem esperar a veure què diran «les autoritats competents». Ens cal avançar-­nos, preveure les complicacions i les necessitats i posar damunt la taula de treball de l'ajuntament, dels consells escolars, de la comunitat quines seran les accions a fer, quines són les necessitats a cobrir, quines mesures ens caldrà prendre, que posem a disposició per una millor resposta al que ben segur ens posarà a tots a prova.

Davant el nou curs escolar amb mascareta i totes les precaucions necessàries i més, però amb la bandera de l'escola pública ben alta i tot el suport social, polític i econòmic que calgui.

Permanent política d'Um9