De la bonificació a la tarificació social a l'Escola Municipal de Música M. Dolors Calvet

Tots els ajuntaments tenen serveis educatius que no són obligatoris per llei, però que van néixer per fer més accessible la formació i la cultura a la ciutadania. A Vilafranca disposem de les Llars municipals d’infants, l’escola municipal d’art Arsenal o l’escola municipal de música M. Dolors Calvet, que a banda de complir una funció educativa molt important també tenen una clara funció social.

Però aquesta funció social es dilueix quan els serveis públics són només accessibles per a la població amb un nivell socioeconòmic prou alt. Per això ja fa uns anys, es va establir un sistema de tarifació social per a les Llars municipals d’infants que ha permès que els infants de famílies amb rendes mitjanes i baixes que necessiten aquest servei hi puguin assistir.

Precisament el curs passat es va implementar també la tarifació social a l’escola municipal d’art Arsenal, que ha estat un dels factors que ha contribuït a redreçar el paper d’aquest centre en el conjunt de l’oferta educativa de la nostra vila, juntament amb el fet que l’Ajuntament n’assumís la gestió directa i el projecte d’ampliació i remodelació de l’edifici dels Trinitaris.

En el ple municipal del mes d’octubre l’equip de govern ha portat a aprovació unes taxes per a l’any 2016 en què cada servei concret de l’escola municipal de música té un preu públic únic, a diferència del que s’ha comentat més amunt per als altres dos centres municipals. Aquest és un exemple de manca d’un model coherent per al conjunt de centres educatius i, per al cas dels ensenyament musicals, aquest model exclou les famílies de rendes mitjanes o baixes.

Encara que la proposta de l’equip de govern preveu bonificacions per a famílies en situació d’atur i sense cap prestació econòmica, o per aquelles en què els membres actius estan per sota del salari mínim interprofessional, ens cal canviar aquest model actual d’ajudes i bonificacions per als més desvalguts per un altre de preus segons la renda de la unitat familiar de l’alumne. S’han d’acabar les polítiquesque fomenten les diferències en l’accés als serveis educatius públics municipals.

L’escola de música és sobretot un centre de sensibilització artística que imparteix ensenyaments no reglats. Des d’aquest punt de vista, i tenint en compte la vocació clarament socialitzadora de la música, no s’entén que l’equip de govern no avanci cap a l’aplicació d’una tarifació social mentre, per exemple, l’alumnat de la vila hi pot assistir amb una bonificació de només el 5% respecte al de fora de Vilafranca.

Darrerament hem sabut per la premsa que gairebé un 25% dels infants i adolescents que viuen a Vilafranca i que assisteixen a escoles i instituts de la vila reben ajuts econòmics a l’escolarització pels baixos ingressos familiars. Quants d’aquests alumnes poden pagar les taxes que proposa l’equip de govern per a l’escola municipal de música? També sabem que hi ha una relació directa entre el nivell socioeconòmic de la població i el barri de residència, que genera una segregació escolar important. Quina és la procedència per barris de l’alumnat de l’escola de música? Tenint en compte el que s’acaba de dir, podem considerar l’escola com un reflex de la realitat social de la vila?

Opinem que, en temps de crisi, la tarifació social garanteix que els ciutadans tinguin les mateixes possibilitats d’accedir a aquells serveis que són d’interès social com és el cas de l’escola municipal de música, l’objectiu més important de la qual és inspirar l’amor per la música i la necessitat de relacionar-s’hi al llarg de la vida. I que permet fer política redistributiva i avançar en el camí de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, ajuntant sota un mateix projecte educatiu persones de tots els nivells econòmics i de tots els barris de la vila.

El grup municipal de Vilafranca en Comú, com han manifestat la resta de grups d’esquerra presents al ple municipal, vol treballar per consolidar i estendre la tarifació social. Per això farà tot el possible per intentar avançar en aquest camí, fent propostes de revisió i millora dels criteris tècnics i econòmics que convingui, i treballant per una aplicació progressiva si així ho demanen les circumstàncies.

Estenent  progressivament la tarifació social a altres serveis educatius i a altres serveis públics fonamentals, Vilafranca esdevindrà una vila més humana i més justa.