L'oposició unida

El típic escrit de “100 dies de govern” de Sant Sadurní d’Anoia, no el vaig fer, pensant en que no tenia informació suficient per poder dir la meva. Ha passat més temps, han passat més coses, i el govern municipal sobiranista sadurninenc continua fent la seva. D’altre banda l’oposició local (PSC, ICV, CUP i PP) s’ha unit per defensar i demostrar que hi ha, existeix un Sant Sadurní real, actual, que el bipartit independentista ignora.

Un poble, una vila, es governa des de el sentiment, el treball, la tenacitat municipalista. Els convilatans i les convilatanes, volem fets, actuacions, compromisos, convertits en plasmacions. Carrers nets, seguretat ciutadana, obres necessàries, instal·lacions esportives adequades. I un sens fi d’altres coses.

Des de l’inici de la legislatura, l’equip municipal ha anat directe a la obsessió de país, independència, i l’oposició ha anat al gra, al dia-dia. I palpable ha estat aquesta unisonant oposició (PSC, ICV, CUP i PP) envers la contractació de l’empresa Sumar S.L. per la Casa dels Avis i a l’aprovació dels pressupostos 2016. Partits, com Partit Popular i la Cup, passant per PSC e ICV, votant tots en contra. Una Esquerra Republicana fent el paper de la trista figura, sotmesa a les directrius de una alcaldessa amb dots una mica autoritaris.

Aquesta oposició “unida”, ha de fer sentir-se, veure’s i proclamar-se com l’altaveu de un Sant Sadurní que està disgustat i molest amb els seus mandataris locals.