Un tour entre flamencs i plàstic

Pescador; cuiner. Avui, guia. Vell llop de mar, l’Adrián posseeix un tresor peculiar. En un munt de llibretes mal guardades col·lecciona centenars d’opinions de testimonis d’arreu del món. Són l’ham del menut pescador per atrapar als turistes encuriosits. Com jo.

Els flamencs són el motiu, l’excusa. L’atractiu. Les ampolles de plàstic, la seva reivindicació. L’ home prometia bones fotos, a escassos metres de les majestuoses aus. Compleix. Fins i tot els fa volar. Per mi. Per la càmera. Pel públic. Del contingut social, ni ell ni les seves llibretes en parlaven. Però per a l’Adrián és tan important com l’espectacle visual que ofereixen els ocells.

L’aigua és plena de deixalles. L’Adrián maleeix els qui les han llençat que confessa, es queixa, són els seus companys, els pescadors. Viuen d’un mar que s’estan carregant. Que no cuidin el mitjà que els dóna de viure el fa enfadar.

I això que fa uns anys va venir una especialista xinesa per inculcar als més joves la cultura del respecte cap a la flora i la fauna local. L’experiment va durar tant temps com ella va passar al petit poble. Sense ella, els passejos del vell pescador conflueixen entre majestuositat natural i vergonya artificial.