Independència energètica

Una de les qüestions que reflecteix Jeffrey Sachs al seu llibre, "L'era del desenvolupament sostenible", és la necessitat de tenir una energia neta, barata i adequada, com a motor d'un desenvolupament sostenible per a la societat del segle XXI, en benefici de tots , i sobretot des de l'òptica clara i ben definida que només tenim un planeta; crec que és completament necessari transitar en aquesta direcció, si volem canviar la direcció cap a la qual gira el planeta, en l'era del Antropoceno.

En aquest sentit l'Objectiu 2020-2030 de la UE, estableix la necessitat de tirar endavant tot un procés de canvi en aquesta matèria que consolidi l'aposta clara i ferma per a la obtenir la tan necessitada independència energètica a través de projectes sostenibles amb el planeta, que es traduirà en 2020 amb l'obtenció d'un 20% de l'energia a través de fonts d'energia renovables; i el 2030 d'un 30% com a part dels acords europeus en d'objectius energètics, i de canvi climàtic.

No obstant ha de canviar el seu marc legislatiu actual, paradoxalment enfront de les mesures de l'objectiu 2020, ja que la seva legislació està anant en contra de la generació d'inversions a la UE, fent que en el aquest sector hagi una reducció d'ocupació i que va suposar des del 2012 una caiguda en un 3% deixant les xifres de persones ocupades en 1,7 milions.

Aquesta aposta clara de la UE es pot veure des de dos angles positius, sempre que es facin canvis en matèria legislativa que permetin la inversió. si mirem el sector de les energies renovables des de la perspectiva de la generació d'ocupació a mig i llarg termini en el planeta.

Així ho apuntava en el seu article a La Vanguardia Piergiorgio M Sandri "Les renovables ja creen més llocs de treball que les indústries fòssils" al mes maig d'aquest mateix any, on deia que a tot el món s'havien creat 400.000 llocs de treball en el sector de les renovables el 2015, un 5% més que l'any anterior, i on apuntava, que Adnan Amin director de IRENA (acrònim en anglès de l'Agència Internacional per a les Energies renovables) que l' increment de l'ocupació en la renovables es deu, als menors costos de l'energia i la implementació d'un marc regulador favorable; aquest organisme, creu que el sector de les renovables haurà creat vint-i-quatre milions de llocs de treball en el món en 2030.

És per això que en aquest sentit des de la UE urgeix un canvi d'estratègia que suposi la volta a les inversions de projectes en aquesta matèria i per tant des del Parlament Europeu, es creï un marc normatiu favorable en els països de la UE, a través d'una directiva comuna, que permeti les inversions que generin ocupació en el sector que hauria de ser motor energètic per a l'Europa del segle XXI.

Per això el canvi en aquesta matèria traduït en legislació econòmica que serviria al seu torn, per generar ocupació, passa al meu entendre, per l'adopció de la proposta dels Verds Europeus en aquesta matèria, per reorientar l'estímul monetari del Banc Central Europeu que se centra en l'informe d'aquesta formació "Diner verd" un document encarregat al professor Victor Anderson, que planteja a través de l'ús de la política monetària i fiscal de la UE finançar la transició verda, creant ocupació per sortir de la crisi.

La proposta basada en l'informe Diner verd que de forma brillant expliquen en l'article del Diario.es de Miguel Carrión "Així proposen els verds europeus reorientar la política monetària per a una economia sostenible", es proposa la creació d'un fons gestionat pel Banc Europeu d'Inversions, (BEI) impulsat per la creació de diners per part del Banc Central Europeu (BCE), que serveixi per finançar projectes verds, de la mateixa manera que ho fa amb el Programa d'Expansió quantitativa; el BCE només crearia diners que el BEI gestionaria, si aquesta solució no fos possible, per qüestions del funcionament del BCE, l'informe contempla entre altres opcions, l'emissió de bons pel BEI per finançar els Projectes verds, que el BCE pot comprar dins del seu programa de compra bons del sector públic, en considerar els Bons del BEI, els d'una agència supranacional, que podria arribar a dotar de liquiditat, de 10.000 milions d'euros mensuals al BEI per al seu projecte.

La fórmula per fer arribar els diners als projectes passa per que el BEI comprés bons d'empreses que realitzin projectes sostenibles, que serviria per finançar la necessària transició verda.

Aquesta mesura, podria estimular sector en matèria energia sostenible i donaria impuls a projectes verds a Europa, la qual cosa generaria ocupació en plena crisi a través de la transició verda.

L'altre angle en que hem de posar sobre la taula aquest paquet de mesures conjunt, és que l'ús de les energies renovables a mitjà i llarg termini suposarà un decreixement en les emissions de CO2 a l'atmosfera i el fre al canvi climàtic, així com la consolidació molt probablement en 2030 dels objectius marcats en matèria de generació d’energia renovable, assentat  les bases en aquesta matèria d'una fórmula sostenible, barata, efectiva i ajustada als objectius que han de ser comuns per a la preservació del planeta, per a nosaltres i les generacions futures.

Tanmateix, això són xifres macro i en termes reals, hem de traduir-les en xifres micró; des d'una visió practica i transformadora del plantejament en matèria de xifres i projectes macro. Per tant hem de veure el projecte Diner verd com una bona oportunitat de posar sobre la taula, projectes micró que ens encaminen cap a la independència energètica a través de projectes de calat que des de totes les administracions  es puguin gestionar.

En aquest sentit fins ara, des de les administracions públiques, s'havia posat sobre la taula i portat a la pràctica, la instauració de mesures eficiència energètica, com a marc de treball per a una millora econòmica substancial, per als costos econòmics de l'energia que consumim, tot i això hauria de prendre exemple en aquesta matèria el que pretén aprovar l'Ajuntament de Barcelona, creant la seva pròpia comercialitzadora d'energia, que servirà, tant per vendre energia, com per a l'autoconsum.

Aquest projecte comporta una inversió de 130 milions d'euros de fons públics, servirà per generar ocupació a la ciutat i com diu l'alcaldessa, democratitzar l'accés a l'energia; bé pot convertir-se en la traducció en el tipus de projectes a què BEI podria invertir diners en Projectes verds; que ens permetin en 2020 assolir els objectius en matèria d'energia renovable i reduir les nostres emissions de CO2 complint amb els objectius de canvi climàtic per a 2030, i que d'altra banda, dotarien a mig i llarg termini d'independència energètica als municipis; la generació d’ocupació i a la vegada que un estalvi en els costos de l'energia; i fins i tot, en una font d'ingressos, sempre que el quadre normatiu canviï de forma substancial.

Un bon símil comparatiu en un altre article que vaig escriure en matèria mediambiental, es podria fer llegint el meu article Recollida porta a porta, una opció de futur que parla de xifres macro però que al final ens porta a xifres micró, en les xifres micró, la implantació del sistema porta a porta a la comarca de Baix Penedès per a la recollida de brossa selectiva, augmentaria de forma exponencial a separar les nostres escombraries donat que implicaria fer-lo des de un primer moment per l’usuari, de la mateixa manera que mètodes d'obtenció d'energia renovable per a l'enllumenat públic i el sosteniment de tots tipus d’instal·lacions d'edificis públics; la creació parcs fotovoltaics i eòlics, en els municipis grans i petits de tot Europa a través de la inversió de fons públics ens permetria arribar a uns objectius en matèria energètica donat que s’implicaria al un gran consumidor com es l’administració publica, en la mesura que els municipis fossin capaços de posar en marxa projectes en aquesta matèria amb el suport de les inversions del BEI en aquests projectes de forma directa; el creixent ús d'aquest tipus d'equips per a la producció d'energia, augmentaria el percentatge de generació d'energia a través de les renovables, empenyeria a la inversió privada, la investigació i per suposat la projecció a mitjà i llarg termini.

Per tal de garantir el lliure mercat, es podria legislar de manera les administracions publiques utilitzessin el seu excedent per vendre energia a altres municipis per a la seva xarxa publica i així, garantir-nos una forma més eficient de crear energia, alhora que abaratir els costos i assegurem d'altra banda, que sempre estarà l'administració per garant en últim extrem que ningú pateix l'anomenada pobresa energètica, sense que això sigui un sobre cost per a l'administració.

En definitiva per tancar aquest article els diré que és necessari per al bé comú traçar una estratègia precisa en matèria energètica que ens permeti en el futur l'accés a l'energia, i ens s'independitzi dels llasts del sector privat i això en una primera fase es pot fer amb diners públics ben invertits, el problema potser és, que la cobdícia d'uns pocs des del principi dels temps, en el qual l'home  va deixar de ser nòmada per ser sedentari, s'ha convertit en el fre del progrés del conjunt.