Les desembocadures i la seva gestió a les nostres comarques

Quan arriba la temporada d'estiu els ajuntaments del Baix Penedès preparen les nostres platges per rebre a la gran pedra angular en la qual es sustenta el turisme de masses als nostres municipis costaners: els i les banyistes. Llavors comencen tota una sèrie de rituals; lavabos químics, dutxes i tractors es posen en marxa per demostrar lo net i polit que és el nostre litoral.

Tot i que creiem que es cometen una gran quantitat d'errors en aquests "rituals", on es poleix, es pentina i es perfuma la platja, aquest cop des del Geven volem centrar el focus en un tipus d'actuació molt concret; l'abocament de gran quantitat de sorra a les desembocadures dels torrents i rieres.

Es tracta d'una tradició bastant enraigada en els ajuntaments de la nostra comarca i voltants, i és una actuació que no soluciona cap problema en tot cas l'amaga sota la catifa. Creiem que hi ha dues raons principals per les quals els regidors i tècnics tenen un impuls irrefrenable per omplir amb tones de sorra ecosistemes que són l'hàbitat d'infinitat d'espècies de fauna salvatge; una són les males olors i l'altre els famosíssims mosquits. També creiem que aquests abocaments són inútils, un malbaratament dels diners públics, i fins i tot són un agreujant per als problemes que es pretenen solucionar.

Dit això farem una petita anàlisi per argumentar la nostra posició al respecte, i començarem per parlar de les males olors: l'aigua estancada en un ecosistema sa no produeix olors desagradables, es produeixen aquestes olors quan ens trobem un excés de nutrients que provenen de contaminants d'origen antròpic (com per exemple aigües fecals), aquest excés de nutrients crea unes condicions de falta d'oxigen on els bacteris anaeròbics produeixen uns determinats compostos que produeixen aquestes olors.

La solució definitiva implica evitar l'abocament de contaminants i en tot cas s'ha d'afavorir l'oxigenació de l'aigua afavorint l'entrada d'aigua neta (del mar, per exemple). D'altra banda el tema dels mosquits té una solució molt més senzilla i s’ha de tenir en compte que a l’aigua amb una determinada salinitat no proliferen. En qualsevol cas és molt important afavorir la biodiversitat i, per tant, garantir la presència de depredadors (un sol ratpenat pot menjar centenars de mosquits en una nit).

També existeix un tractament amb "bacillus" un bacteri que elimina les larves de mosquit. Les dues opcions són valides i complementaries, tot i que hem d'entendre que mai eliminarem el cent per cent de la població, sobretot tenint en compte que un dels principals focus de mosquits són els nostres propis jardins.

Concloent, estem segurs del fet que no té cap mena de sentit gastar diners en abocar sorra per tapar la brutícia de les nostres desembocadures, primer perquè en pocs dies aquesta sorra acabarà al fons del mar (com va passar amb les tempestes del passat divendres), segon perquè no soluciona els problemes només els tapa durant uns dies, tercer perquè no es té cap mena de respecte per la fauna salvatge, que al cap i a la fi és patrimoni de tots i totes, i no es tracta només d'un tema sentimental o d'amor per la natura, es tracta de ser rigorosos a escala tècnica i científica i entendre que la salut dels nostres ecosistemes afecta d'una manera o d'un altre a la salut de la nostra societat (en l'àmbit econòmic i a altres nivells).