Manca material adient per al decomís de cànnabis

El consum de cànnabis és cada cop més habitual i normalitzat en la societat actual, tant és així, que proliferen les plantacions i/o el cultiu de marihuana, per la demanda de consum i per l'increment d'associacions de cànnabis que ofereixen aquests productes. Sovint, quan es desmantella una plantació de marihuana, ho fan equips conjunts de treball formats per agents d’UI i d'USC.

En algunes d’aquestes plantacions, per exemple a les d’interior d'habitatge (indoor), es poden trobar una quantitat d'entre 500 a 2000 plantes de marihuana. Durant el desballestament de les plantacions, feina que consisteix a tallar un per un cada tall de la planta, extreure la vareta plàstica que fa de guia per la planta, tallar cablejat elèctric d'alimentació als sistemes d'il·luminació, refrigeració, ventilació,...i desmuntar-los, així com els sistemes de filtració de l'aigua per osmosis i reg automàtic; i tota la resta de coses que porta associat una plantació d’aquest tipus. Hem d’afegir la feina de càrrega, trasllat i descarrega al lloc convingut, sovint són els edificis policials corresponents per territori, dels quals ja hem fet moltíssimes queixes durant els últims anys. Amb tot això, els agents intervinents passen diverses hores dins d'un local de dimensions reduïdes, sense cap mena de ventilació i amb important acumulació de plantes de marihuana, provocant mal de cap i malestar als agents.

Els agents que han estat exposats durant aquesta tasca, inhalen durant molta estona les partícules orgàniques volàtils que es desprenen de forma natural i augmenten durant la manipulació de la planta i, sovint, desenvolupen símptomes com cefalees, mareig i malestar general produït pel contacte amb la planta i la inhalació de partícules, ja que els agents no es troben habituats al consum d'aquesta substància, i el seu cos mostra poca tolerància al principi actiu del cànnabis. Havent de conduir el vehicle policial, i fins i tot, continuar prestant servei ordinari i assistint a serveis d'auxili o de protecció de la seguretat ciutadana amb l'arma reglamentaria i podent trobar-se sota els efectes d'aquestes substàncies psicotròpiques.

De manera que, en cas d'accident de trànsit i/o actuació policial amb resultat lesiu per alguna persona, les conseqüències serien feixugues per als funcionaris, ja que “podrien trobar-se a tots els efectes, sota la influència de substàncies estupefaents”, i en cas de realitzar-se les proves de detecció de substàncies psicotròpiques en saliva o sang, no queda clar que no resultés POSITIU en cànnabis, ja que la DGP no ha fet estudis específics sobre aquest tema.

Llavors, queda clar que durant l'operació, no es disposa de material específic, que no és considerat policial, però necessari per a efectuar la tasca, com unes tisores de podar adequades per a efectuar el tall de les plantes, ja que s'acaba fent amb tisores de cuina o de despatx, fet que produeix llagues a les mans i dolor en haver de fer molta pressió. Tampoc es disposa de talla cables elèctrics amb protecció de 1000 volts, i guants de goma dielèctrics per a efectuar el tall de cablejat elèctric amb seguretat, ja que sovint no es té la certesa que no hi hagi tensió en la instal·lació elèctrica del cultiu i s'efectua el tall amb les mateixes tisores metàl·liques, les mateixes que s'utilitzen per a tallar les plantes. Amb el perill d'electrocució que aquesta acció comporta si hi hagués tensió en les instal·lacions, per error humà o de forma voluntària per la persona encarregada del cultiu i amb la finalitat de danyar les persones que desmunten el negoci il·legal, i queda demostrat que utilitzant les proteccions adequades el perill és pràcticament nul.

També cal remarcar, que la pols de pol·len que desprèn aquesta plantació, queda impregnada en tota la roba, deixant-la enganxifosa i amb molta pudor de marihuana agreujant encara més els símptomes per exposició al cànnabis, embrutant l'armilla de dotació, la camisa, els pantalons i les fundes porta objectes del cinturó, que després s'ha de guardar en un armariet de petites dimensions i en un espai sense o escassa ventilació com són els vestidors i sense cap element per poder netejar-les.

A més de l'inconvenient d'haver de rentar tota aquesta roba al domicili particular amb els prejudicis i pèrdua econòmica pel propi funcionari, el qual hauria de disposar d'un servei de bugaderia, o rebre la compensació econòmica per a aquest efecte. En el cas de bombers disposen d'aquest servei propi en les seves instal·lacions, i el personal del Servei d'Emergències Mediques (SEM) disposa d'un protocol adequat perquè en cas de manipulació de determinats malalts infecciosos, poden efectuar la neteja de tota la roba de dotació i fins i tot de l'habitacle interior del vehicle medicalitzat.

Les plantes s'emmagatzemen a comissaria i sovint en llocs amb poques o inexistents mesures de salubritat, per a evitar que tot el personal en servei a les dependències policials respiri les emanacions d'aquest producte, així com la persona encarregada de tractar i tramitar aquestes substàncies i les provinents de comisos al carrer en actes D10, que tampoc no disposa dels equips de protecció individual (EPI), i tampoc té un lloc específic per a guardarles que compleixi totes les mesures descrites, més que un petit armer en la majoria de comissaries, i que novament, fa que els agents que passen per a equipar-se amb l'arma hagin de trobar-se exposats novament a dita substància. Tampoc s'utilitzen bosses adequades per a precintar aquestes substàncies, ja que les que s'utilitzen no eviten que surtin els olors i les partícules.

Aquestes bosses, haurien de ser, específiques, per tal que un cop es precinti la substància quedi hermèticament tancada i el funcionari que les manipuli no tingui cap mena de contacte amb aquesta substància, i sobretot que no hagi de respirar contínuament les olors despreses. Són moltes substàncies que es manipulen i s'emmagatzemen a comissaria, i que contínuament s’han de tramitar. USPAC sol·licita que es doti de material adient a les USC i UI per a realitzar aquesta tasca. Dotant-les d'equips de protecció individual (EPI), amb granota d'un sol ús, amb polaines i caputxa, així com una mascareta amb dispositiu de filtratge adient a l'exposició d'aquesta substància i no una genèrica que serveix per a tot, i d’uns guants de NITRIL (material més resistent, que d'altres, al trencament per punxada o estirament), també d'un sol ús.

Adquirir diverses eines com tisores de podar, diverses alicates de tall, i diversos guants plàstics dielèctrics (classe 00 per una tensió fins a 400v), més uns sobre guants per posar al damunt i evitar trencament per risc mecànic, conservant-los així en perfecte estat a l'hora d'utilitzar-los, i el seu corresponent inflador d'aire per comprovar possibles ruptures abans de fer-los servir i per garantir la màxima protecció. Així mateix, el material, hauria de ser de dotació personal, ja que en qualsevol moment, qualsevol agent pot trobar-se realitzant aquesta tasca, almenys pel que fa a les granotes, mascaretes i guants.

També demanem a Subdirecció General de Prevenció de Riscos i Salut Laboral que efectuï l'estudi per objectivar els resultats negatius en l'organisme, derivat de tractar contínuament amb substàncies estupefaents i el possible desenvolupament de possibles malalties derivades d'aquest fet i que haurien de ser considerades a tots els efectes com a malaltia laboral.

D'aquesta manera i amb tot l'exposat, es podrà garantir que els moss@s no estaran exposats a patir lesions fent tasques sense el material adient, i no hauran de fer-ho “sota la influència de substàncies psicotròpiques” i per lo tant la seva salut quedarà garantida.