El pim pam del PSC

El dimarts 27 de setembre el Ple de Sant Pere de Ribes retornava després de l’agost de vacances, amb un ordre del dia amb temes importants pel municipi després d’alguns plens massa burocràtics.

Tots el grups portàvem les piles carregades per anar al camp de batalla quan l’equip de govern presentés el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Després d’una breu exposició per part de l’alcaldessa, va començar l’assetjament per part de la oposició.

En el nostre cas explicàvem que l’ambigüitat del model que se’ns presentava i l’absència de calendarització no eren precisament bones formes per començar. Parlem d’un PAM on no reflexa la veritable realitat que pateix el municipi amb més 2500 persones a l’atur a 31 de març de 2016 i on la màxima aportació d’ingressos de la corporació prové de l’IBI de les llars.

Denunciem la hipocresia quan es parla d’igualtat envers les dones i no es plantegen ni espais, ni actes reivindicatius, ni tan sols un casal de la dona (que ni a Ribes ni a Les Roquetes existeixen). No es parla, a més, dels col·lectius LGTBI+, les refugiades i les migrants no se’n contempli una línia clara de treball. La violència no només és masclista, també homofòbica i islamofòbica. Un brindis al sol que indica que “els regidors de govern renunciaran a tots els privilegis” mentre el mateix dia del ple feien servir aquests per poder aparcar davant de l’Ajuntament.

No es contempla el potencial del nostre municipi, que hauria de ser la de confeccionar la nostra pròpia marca d’identitat. Quan parlem de fomentar la cultura, esperem un projecte clar pel Teatre de Les Roquetes i que no sigui una obra en va per deixar enrere els fantasmes del passat amb portes tancades fins ves a saber quan. La realització d’aquesta rehabilitació no té sentit si no es fa de la mà d’un Pla d’usos amb les entitats, tal i com es va plantejar amb el Local, sense deixar-ho de banda. No pot ser que no s’especifiqui l’enfoc que es pretén per l’espai, una obra ja començada per l’anterior govern. L’aposta en cultura no pot ser només d’iniciatives pròpies, sinò de donar recolzament a iniciatives de les entitats de les quals no es cita a cap ni una al pla, ja siguin la Rua Summer, el Fes+Chapeau, la fira d’entitats, el mercat de 2º mà, del Festivalet Monocicle, del Son Solers…

Al punt de l’ordre del dia destinat al PAM a sessió plenària l’alcaldessa, vist l’allau de crítiques de tots els grups de l’oposició, va decidir que no debatre ni defensar el seu propi projecte. Pretenia que la seva única responsabilitat era només presentar-ho..

El nul debat del PSC al ple va deixar una cosa molt clara: no es presentava un model de municipi clar i no existia una calendarització. Per tant, podien ser bones voluntats, però res més enllà.

Pel que fa a la resta del Ple, el més rellevant va ser el projecte de pressupostos participatius. Aquesta ha estat una reivindicació i una línia vermella nostra, l’exigència de que siguin realment participatius per la ciutadania és vital per l’apropament al municipalisme i la democràcia directa.