El que vaig dir al Parlament sobre el Penedès

La setmana passada vaig anar al Parlament de Catalunya, concretament a la Comissió que està treballant la modificació de la Llei de Vegueries per incloure la del Penedès; una Vegueria que hi havia de ser però que no hi és, i que ara hi serà.

Em van convidar com a geògraf i historiador per explicar el meu punt de vista als representants dels partits polítics del Parlament de Catalunya. Hi havia dos grups ben diferenciats, els que hi estan a favor, Junts pel Si, PSC, Catalunya Si Que Es Pot i la CUP; i els que no hi estan a favor i que dubten entre una abstenció o un vot negatiu, Cs i PP. Els diferents ponents que vàrem anar a exposar el nostre punt de vista vàrem ser escoltats per tots i vàrem poder establir un constructiu diàleg entre els que hi estaven a favor i els que hi estaven en contra, sense cap tipus de crispació, ans el contrari.

Durant el meu torn, vaig explicar vàries raons per les que cal establir la Vegueria Penedès. El primer grup de raons eren de caire històric i el segon grup més de caire geogràfic i actual.

En el primer grup vaig exposar les següents raons; des del segle XII fins al 1833, el Penedès era considerat un ens territorial de caire polític, en tant que regió política de Catalunya, ja sigui per ser Vegueria o Corregiment, que eren les unitats administratives del moment. No va ser fins a les províncies del 1833, que des de Madrid es va decidir esquarterar el Penedès en dos trossos; un, més gran, dins de la província de Barcelona i un, més petit, a la província de Tarragona.

Quan Catalunya va recuperar el nou autogovern, període republicà, hi va haver un intent de recuperar la unitat trencada durant el provincialisme de matriu espanyola, va ser durant la ponència republicana que va definir les comarques i les regions de la Generalitat de Catalunya. Un dels grans defensors del Penedès fou en Pau Vila, alma mater de la geografia moderna a Catalunya, però la política de campanar entre en Rovira i Virgili, pro Tarragona, i en Josep Iglésies, pro Reus, van fer que el Penedès es quedés sense regió pròpia.

Després de la Guerra Civil i el Franquisme, amb la recuperada democràcia, Catalunya i el seu govern encara no han afrontat el repte d’una organització moderna i eficient adaptada als temps actuals. Ara sembla que cap al 2016-2017, quedarà establer el nou esquema territorial català, en vuit regions descentralitzadores dels serveis de la Generalitat de Catalunya, i una d’aquestes regions serà la del Penedès, recuperant la unitat perduda.

En el segon grup de raons, les geogràfiques, vaig plantejar la necessitat de dotar el Penedès de les eines d’autogovern pròpies d’una Vegueria, com la resta de Vegueries de Catalunya, per diverses raons, que personalment crec que són molt importants i determinants. Primer, el Penedès és la regió que més s’ha transformat, demogràfica i territorialment, els darrers 40 anys a Catalunya, i ha estat una transformació sense una visió de conjunt doncs hem estat dividits entre diferents plans territorials i diferents lògiques territorials alienes a la realitat territorial pròpia del Penedès.

Igualment, el Penedès ha patit i pateix,dues grans pressions urbanes, la de Barcelona en major mesura, i la de Tarragona en menor grau. Unes pressions territorials que han amenaçat i que continuen amenaçant el que entenem com a Penedès, i el concepte de la Penedesitat, la manera penedesenca d’entendre la vida i el món. Per afrontar els reptes de futur la nostra regió necessita, més que mai, les eines d’autogovern necessàries per recuperar el temps perdut i endreçar tot el que ha crescut sense una lògica de conjunt, i que va més enllà dels termes municipals, una visió global del Penedès.

Aquestes eines de governança han de servir per donar resposta als problemes dels penedesencs i les penedesenques. Problemes que van des de l’Atur, tenim algunes de les comarques amb més atur; tenim unes necessitats de serveis socials que calen respostes específicament en clau penedesenques; necessitem unes polítiques en clau penedesenca de mobilitat i transport públic; ens passen totes les infraestructures estratègiques del sud d’Europa, posem el desgast i el consum del territori al servei del país i del seu conjunt, i ens fan pagar aquestes mateixes infraestructures, que en d’altres comarques són gratuïtes.

En definitiva, el Penedès i la seva gent, es mereixen ser tractats en igualtat de condicions que la resta de catalans i catalanes, i en clau interna, i un cop tinguem aquesta Vegueria, als penedesencs ens toca posar-nos a treballar, conjuntament, per oferir el millor projecte de futur per als nostres habitants.