Classisme ranci i patriarcal, la política “d’igualtat” de Garrido

Aquesta setmana el govern d’Abigail Garrido anunciava a la premsa, l’inicidi del programa “Dona, la clau”, per tractar la desigualtat vers la dona al nostre municipi per aquest hivern. Una proposta que destaca per oferir a dones beneficiades dels serveis socials, d’entre 20 i 50 anys, tallers sobre cura dels menors, cuina i decoració de la llar.

Concretament destaquem els següents tallers: “Cura dels fills i filles”, “Xerrada sobre la cura dels menors i temes a tenir en compte com a dones/mares”, “Taller enfocat a la decoració nadalenca”, “Elaboració d’una recepta de Nadal”, “Elaboració d’una recepta amb un producte adquirit al banc d’aliments”.

La dependència econòmica i la falta d’autonomia està feminitzada. Aquesta és una conclusió (basada en dades d’Idescat) a la que han arribat investigadores i investigadors de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili. Descobrint que 1 de cada 2 dones viu per sota del llindar de la pobresa, gairebé el doble que els homes i els tres col·lectius que de mitjana tenen ingressos més baixos són les dones joves, després els homes joves, i finalment les dones grans. Cal recordar que la dependència econòmica, la precarietat vital i la marginació també estan marcades pel gènere.

Recordem que ni a Ribes ni a Les Roquetes no hi han Casals de la Dona, espais de trobada i diagnosi que trobem fonamentals per identificar les problemàtiques concretes al nostre municipi i per trobar mesures i solucions concretes a tots aquells casos diaris de desigualtat que han augmentat durant la crisi. 

Ens preguntamen per què el projecte es diu “Dona, la clau”. Que la dona és la clau de la cura de la llar, la cuina, els infants i les festivitats religioses?

Les mesures no només tenen una clara lectura patriarcal i masclista sinó també classista, especialment cínic ens sembla el taller dedicat a “recepta amb un producte del banc d’aliments”. Sembla una broma de mal gust, una combinació del “siente a un pobre en su mesa” de la pel·lícula Plácido (1961) i de la formació que rebien les dones en altres temps, que no volem que retornin. On les dones eren instruïdes a cuidar de la llar i els fills per a ser bones mares i esposes.

Francament, creiem que el que es presenta des de l’ajuntament, lluny de polítiques d’igualtat, és aprofundir en les desigualtats entre homes i dones. És vergonyós que retornem a la Sección Femenina del franquisme tenyida ara de falsa eina d’empoderament femení. Els homes, no han d’aprendre a cuinar, a cuidar els seus fills? Per no parlar de religió, aquests tallers enfocats a la religió naladenca i a cuinar receptes de Nadal... estem parlant de tallers promoguts per l’ajuntament o bé per l’església catòlica? Amb aquesta filosofia quina diferència hi ha entre els serveis socials, dret de tot veí i veïna de Sant Pere de Ribes, amb la caritat d’una entitat religiosa?

Des de Fem Poble instem a la rectificació per part de l’equip de govern “socialista” i demanem que comencin a treballar seriosament en mesures contra la discriminació laboral, la precarització i la igualtat de gènere.