Es presenta el calendari de la Comissió del Patrimoni Cultural del Vendrell

Per tercer any consecutiu la Comissió del Patrimoni Cultural del Vendrell, secció de l’IEP, presentem als vilatans un calendari amb elements representatius de la nostra tradició i cultura.

El preu serà a 2€ cada unitat i es podran comprar com cada any a llocs com el CIT,  i la Llibreria-papereria del Tancat... El llistat complet serà penjat a la pàgina del facebook de la Comissió del Patrimoni Cultural de El Vendrell.

Enguany hem volgut fer una mirada retrospectiva al que foren les defenses de la Vila en l’època medieval i fins a les guerres carlines del segle XIX.

Malgrat que les restes comnservades són poques, la nostra voluntat és que a més de conèixer-les, ens obliguem a mantenir-les i a no fer-les desaparèxer com fa pocs anys amb l’excusa de l’obertura d’un carrer o la construcció d’una biblioteca.

Al llarg dels segles la situació del Vendrell com a pas obligat entre el nord i el sud de Catalunya l’ha fet especialment sensible a patir tot tipus d’hostilitats. Des d’època medieval la nostra vila tenia un mur que la tancava. Aquesta muralla no era més que una tàpia alta i poc gruixuda, amb una sèrie de portes.

Evidentment no podia fer front a una tropa organitzada, però donava seguretat davant de petites incursions, bandolerisme, pirateria i també epidèmies.

Desconeixem com deurien ser els primers murs de la vila. S’han conservat parts del tancament, que podríem situar entre els segles XV i XVIII. Aquesta muralla es va utilitzar com a paret de tanca de les cases o per recolzar-hi construccions, fet que la va modificar fins a reconèixer el seu perímetre en la forma del nucli històric del Vendrell. Aquest mur tenia una ronda exterior, cinc portals dels quals el Portal del Pardo i el Portal Nou, sobre el camí Ral, estaven fortificats, i una torre (desconeixem si n’hi va haver d’altres) a la casa del Portal del Pardo.

El creixement de la vila a l’exterior de la vila closa es coneixia com “fora murs”. Així els barris de França, la Barceloneta o el carrer de Mar quedaven desprotegits. Posteriors eixamples de la vila per la partida de la Menya al sud i per l’Horta al nord van canviar l’aspecte del poble. El segle XIX va ser extraordinàriament convuls (guerra del francès, guerres carlines, revoltes...) i el Vendrell va haver d’adaptar la defensa als seus límits canviants. Els murs de les mateixes cases establien una continuïtat que durant les guerres carlines va ser reforçada amb fortificacions anomenades torres situades al final dels carrers que s’obrien a l’exterior.

Amb els fets del 4 de març de 1874 es van construir les torres del Puig i del Botafoc que s’han incorporat del tot al paisatge de la vila.

El Calendari és una mirada ràpida a aquest passat que amaga drames i històries dels homes i dones que ens han precedit.