Moció en busca d'herois i d'heroïnes

Els antecedents de la moció que hem volgut presentar, sense èxit de moment, al ple de l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú comencen al maig de 2016 quan, després de diferents acompanyaments de dones en situació de vulnerabilitat a diferents institucions de Vilanova i la Geltrú i altres localitats, detectem diferents mancances en l’aplicació de protocols contra la violència masclista. En el que respecta a Vilanova i la Geltrú ho hem fet palès en les reunions del Protocol Contra la violència Masclista i en una entrevista amb la responsable de serveis socials, el mateix mes de maig.

Com que després d’ això i en acompanyaments posteriors vam veure que es repetien les mateixes situacions i que afectaven, en alguns casos, a dones que es veien en perill de perdre la tutela dels seus fills o filles, o que ja l’havien perduda, vam pensar que era necessari presentar una moció respecte a aquest tema.

Una primera moció presentada al ple del novembre va restar sobre la taula pel què es va interpretar com un llenguatge excessivament dur, fet que ens va portar a revisar-ne la redacció. El grup polític que havia presentat la primera moció, no va voler presentar la segona perquè van entendre que qüestionàvem la feina de treballadores i treballadors socials, fet que no és la finalitat de la moció.

Hem d’ afegir que en el tema de retirada de tuteles existeix un moviment social emergent per part de famílies afectades, tant a Catalunya com a diferents comunitats autònomes de l’ estat espanyol.

Arribades a aquest punt volem fer pública la moció i reiterar la nostra voluntat de torna-la a presentar.

Moció sobre l’actuació dels Serveis Socials en relació a la tutela de menors, presentada per l’Associació de Dones La Frontissa

No és cap descobriment assegurar que vivim temps molt difícils, amb tot tipus de precarietat: material, moral i afectiva.

Cada dia són excloses del sistema més persones, del que nosaltres entenem com a vida digna; per anar a parar a una marató d’ aconseguir recursos mínims que les ajudin a subsistir: Un lloc i un horari per poder prendre un cafè o un got de llet a primera hora del matí. Un altre lloc per dinar, un altre lloc per dormir. I per accedir-hi hauran de justificar aquestes necessitats; cercar feina, formar-se i, nedar contra corrent, per aconseguir sortir del bucle i tornar com a mínim a l’estatus anterior, la qual cosa sembla cada vegada més inaccessible.

Malgrat tot les persones voluntàries que decidim treballar o implicar-nos en la quotidianitat de la vida de les persones, ens cal formació constant per acollir a les víctimes del nostre propi sistema: economicista, classista, racista i patriarcal. Ens cal entendre que totes i tots tenim, per excés o per defecte l’obligació de vetllar per una societat millor, que no exclogui del sistema a ningú per cap causa.

Per tant des de la Frontissa demanem complicitat política, professional i social. I ho cerquem per mitjà d’aquesta moció. Explicar, el que observem i escoltem a les dones i les seves famílies, ateses des de l’acompanyament terapèutic des de la nostra Associació.

A tot, sabem i constatem que hi ha dones que estan sent ateses des de la seva realitat, única i respectable, com a una realitat universal que ni acull, ni acompanya ni informa. Què ens diuen?. I una altra: què és el que farem ara que ho sabem?. En referim a les seves queixes - i ara nostres- sobre: elaboracions d’informes socials basats en declaracions de terceres persones abans que en diagnosis o tractament psicològic; elaboracions d’informes mèdics i diagnosis sense visites ni observacions, sense cap tractament ni seguiment, obviant el principi bàsic d’economia en Salut Mental, i que serveixen per classificar i prendre decisions en perjudici a la sostenibilitat i als recursos propis de les persones; elaboració i valoració d’indicadors interns que no contemplen els processos de dol i estats de xoc, exigint així a mares que es troben a la vora de perdre els seus fills que siguin receptives, obedients, com si es penalitzes quan es queixen o quan demanen explicacions; s’amenaça les dones i famílies amb la pèrdua de la custòdia dels fills.

A. Per tal d’evitar que tots o alguns d’aquests fets es donin demanem que el Ple de l’Ajuntament adopti els següents acords:

1. Crear un dispositiu d’acompanyament terapèutic, adreçada a professionals tècnics de Serveis Socials; amb calendari, espai, programació anual, i amb dotació pressupostària. Els objectius del qual seran: impartir formació transversal i seminaris específics, atendre a la necessitat de reciclatge continuo, analitzar casos per ampliar la seva valoració, preparar material per a transferir com a bones pràctiques a altres professionals i mesures d’avaluació contínua i resolució d’incidències.

2. Revisar els protocols massa llargs i feixucs per resoldre les situacions d’emergència i que aboquen a la usuària a cercar solucions desesperades que poden agreujar més la seva situació.

3. Prioritzar en els pressupostos municipals el màxim de recursos per atendre les necessitats relatades i alhora cercar i demanar a les instàncies que calgui recursos de tota mena per aconseguir minimitzar el màxim les conseqüències de la mal anomenada crisi econòmica.

4. Donar a conèixer suficientment els recursos existents a la comarca i província de suport a famílies i dones. Actualització pàgina web. Així com material de difusió per tothom que accedeixi a SS. També cal reflexionar sobre la gran quantitat de criatures que acaben en centres d’acollida o famílies d’acollida. La retirada de menors sempre ha d’esser l’últim recurs i tant sols s’ha de plantejar quan perilli la integritat i vida del menor. En famílies que pateixen algun tipus de desestructuració per la causa que sigui cal invertir en el nucli de convivència a fi de que ningú perdi els llaços afectius i propiciar que la canalla arribi a persona adulta sense traumes ni pèrdues.

5. Instar al Parlament de Catalunya a modificar la Llei 14/2010 de 27 de maig : Llei de Drets i oportunitats de la infància i l’ adolescència d’ acord amb les recomanacions de la Comissió Europea de 20 de febrer de 2013:

“Invertir en la infancia: romper el ciclo de les desventajas”. D’ aquestes recomanacions volem citar dues de l’ apartat 2.2 que citem en castellà que és l’idioma en què hem consulta el document per tal que una traducció no experta no n’alteri el significat.

“Garantizar que la pobreza no sea nunca la única justificación para retirar la custodia; intentar que los niños permanezcan bajo la custodia de sus padres o vuelvan a estarlo, por ejemplo corrigiendo las carencias materiales de la família”.

“Garantizar un control adecuado de la derivación a servicios sociales para evitar en la medida de lo posible que los niños sean colocados en instituciones y establecer revisiones periódicas en caso que no haya podido evitarse.”

La nostra intenció és contribuir a la millora dels serveis públics, donar veu a les dones en situació vulnerable a les qual no se’ls dóna la credibilitat que mereixen, pel fet de ser dones i demanar que s’ apliquin els criteris europeus i internacionals que prioritzen l’ atenció a les famílies per evitar la majoria dels casos de retirades de custòdia.