Commemoració dels Drets Humans

Dilluns 12 de desembre, Plaça de la Vila, Vilanova i la Geltrú. Varies entitats, escoles i associacions ens reunim per llegir conjuntament els 30 drets humans que formaven part de la primera declaració, feta l’any 48. La primera pregunta que em va venir al cap quan ens ho van proposar va ser: per què no es fa el dia que toca, és a dir el dissabte dia 10 de desembre, data en que es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Es podran argüir diferents motius: que és festiu per al personal que treballa a l’Ajuntament, o per les escoles (n’hi havia només dues), però també és una realitat que en altres dissabtes es fan activitats en que el funcionariat treballa (fira, jornades de cooperació, mercats de segona mà… i també hi participen les escoles que volen. És que els DDHH no tenen prou importància?

En el dia en concret, mentre anàvem desfilant, i llegint, un per un, els diferents drets, un malestar, una tristor, una ràbia i una impotència s’anava apoderant del meu ànim. Anàvem escoltant, i jo pensava: aquest dret aquí no es compleix, el següent tampoc, ni l’altre...i així amb la immensa majoria dels drets que anàvem llegint.

A l’acabar la lectura, va tenir lloc la intervenció política de torn, sense fer cap tipus d’autocrítica, ni menció a la terrible situació socioeconòmica, de llibertat d’expressió, de drets laborals, de maltractaments i assassinats a les dones, de corrupció  en la  en que està immers el nostre país, i els nostre Estat…i sí que va, en canvi, mencionar  “alguns països” on no es compleixen els DDHH, allunyant-se ideològicament dels mateixos, i evidentment sense sentir-se inclòs, ni voler incloure’ns-hi…

Què estem fent?  Ens limitem a una lectura, molt maca, però buida de contingut, al no ser capaces de qüestionar-nos la nostra pròpia realitat i sí, en canvi, criticar la dels altres? Tenen sentit en aquest context aquest tipus d’actes? O potser caldria fer alguna cosa més contundent?