El jardí secret

En el màster en sexologia, les lectures testimonials són part essencial per adquirir coneixements per exercir com a sexòlegs/es, no només amb una intencionalitat científica de les nostres funcions, sinó també per aproximar-nos a la realitat social del passat, present i futur sobre el sexe.

Títol: El jardín secreto
Autora: Nancy Friday
1973. Estats Units.

Els testimonis, situats en els anys '70, incorpora l'afany de l'autora en no quedar-se en una simple novel·la eròtica, sinó un espai de trobada de veus de dones que expliquen escenes sexuals que imaginen des del silenci i la vergonya.

El tabú es fa important en una societat que promou el secretisme en les relacions sexuals menys santes (a ulls dels altres).

Cada detall que transcriu l'autora, cobra vida, té tonalitat i veu, té cos i forma. El respecte es viu a cada lletra. Trenca amb la idea que l'home és l'únic que té fantasies sexuals, tenint en compte que es tracta d'una etapa en la qual la puresa era prou arrelada al rol femení.

La descripció explícita dóna lloc a una visió tolerant sobre el desig i eròtica femenina, sense tòpics sobre romanticisme i contextos idíl·lics en les relacions de parella. Elles volen més que les típiques postures sexuals. Volen viure l’orgasme com mai.

El valor afegit de la lectura és la lliure expressió de la fantasia sexual. Plans més temptadors, guionitzant escenes gens extraordinàries a la intimitat, però massa pervertides a ulls de la societat.

La por de les dones a ser jutjades, les porta a justificar el desig i l’eròtica, i després, conclouen amb la descripció explicita de l'escena imaginada, salvaguardant les distancies entre la realitat i la fantasia, per si les moques.

Després apareix el compartir el plaer amb més d'una persona (masculí o femení), que també els resulta interessant al màxim exponent, incloent-hi a la parella en la trobada a tres o amb grups, sota el paraigua de la imaginació com a motor, per no aixecar sospites sobre el que en realitat voldrien fer entre llençols.

La qüestió és, perquè tapar que volen fer partícips coneguts o desconeguts en el sexe amb la parella? Què podria ser més memorable que compartir temps d’algunes fantasies? Com alliberar-se de certes cadenes?

La resposta és trencar la imatge de dona “perfecte” que no pot viure la sexualitat i l’eròtica per sobre de les normes. Els ’70 no queden tan lluny, vist així.

Per exemple, és sorprenent com es repeteixen els testimonis emmarcats en el desig pel sexe forçat, submissió i violència física, buscant l'abús i autoritat de l'home o diversos implicats en l'acció. Aconseguir l'orgasme, malgrat la humiliació, el dolor, la dominació extrema i la por.

Us asseguro que algunes de les escenes descrites podrien haver-se catalogat com a autèntiques barbaritats al costat del famós Grey. Calia esperar a que un llibre ‘top ventas’ obris opcions cap un altre sexe menys convencional?