El sexe no és perillós

Així ho verbalitzen els joves. No és la primera vegada que diuen estar cansats de xerrades amb discurs obsolet sobre sexualitat, any rere any, des de Secundària. Manifesten incomoditat per tornar a presentar-los el sexe com si ells/es fossin uns/es esbojarrats, uns/es egoistes o, embriagats/es de luxúria. Demanen, a crits, un altre discurs diferent i més innovador.

Raons no els falten. Enfocar el sexe com una opció perillosa i en constant amenaça, sempre és horrible. Realment, l'objectiu és recordar-los que no veuen el perill de les MTS, no es posen preservatiu i es desfasen amb el sexe oral? Anem fatal i contra corrent, doncs. 

Us asseguro que coneixen les malalties, tenen mètodes anticonceptius a les butxaques dels pantalons, saben sobre embarassos no desitjats, però alguna cosa no els impacta prou després d'aquestes xerrades de conscienciació.

Es generen joves informats, però no aprenents de vida. 

Com a professionals de la sexologia hem d’orientar, no només informar.

El gran repte del segle XXI és aprendre a prendre decisions – també sobre sexe - i, analitzar l’impacte emocional de la sexualitat. És necessari un component d'orientació educativa en la construcció del projecte de vida sexual de les persones o sempre marxaran a casa amb les mans buides d’eines i estratègies per les decisions futures.

Si prefereixen la pornografia com a documentals educatius, l’impacte del discurs se'ns escapa de les mans des de fa temps.

Lamentablement, ens descarten i el porno està aconseguint atrapar-los a una velocitat espectacular i terrorífica. 

Necessitem impactar en les decisions dels joves, encara que sigui a través del seu motor d'aprenentatge: desconeixen la realitat de les escenes que es descarreguen per gaudir sols o compartir plaer; la submissió o l'abús de poder com a humiliació – especialment de la dona -, és negativament explícita; la masturbació femenina és un reclam fet per als ulls de l'home, no amb intenció de conèixer el desig de la dona i entendre el seu costat “clitorià”; que el sexe anal no és només una opció homosexual o, com a pràctica d’abús de poder vers la dona… i així un llarg llistat de realitats paral·leles que viuen lligades al porno.

Tenen ganes d'experimentar a un altre nivell més heavy, que impliqui tenir menys miraments i més vivències extraordinàries. No són criatures que intenten desxifrar porno codificat del Canal+, ni els seus inputs són ‘Emmanuelle’ de 1974. Canviem de segle i canviem els ulls amb els quals veure el sexe més cru. 

Així i tot, continuem carregant, aula per aula, amb un ‘dildo’ i un condó de mostra. Culpa en tenen també l’Administració, que està massa tancada de ment i no fa aquesta anàlisi del context i, nosaltres, però no imposar-nos en aquesta nova etapa sexual.

Els i les joves demanen a crits que parlem d'emocions abans, durant i després del sexe.

Pregunten sobre què poden arribar a sentir amb X pràctica sexual o, relacionant-se amb tal persona, des d’una perspectiva d’etiqueta de gènere, en moltes ocasions. <<Etiquetes tenen els productes, no les persones>> - remarco sobre aquest detall tan nociu com a societat.

La primera vegada que un adolescent em van preguntar sobre sentiments i emocions durant el sexe, vaig bescanviar-ho per una gran oportunitat d’impacte i aprenentatge; per orientar sobre les decisions en el projecte de vida – sexual –, que tot just començava a verbalitzar, amb tota confiança i ment oberta per triar al llarg i ample de la vida.

Aina Flores Hidalgo
Llicenciada en pedagogia. Nº de col·legiada 01528
Sexòloga.
Twitter
afhpedagogia@gmail.com
LinkedIn: Aina Flores Hidalgo