Bicefàlia

El conjunt d'accions polítiques que es duen a terme dins de les institucions s'articulen i, posteriorment, es defineixen a través d'un element que configura la finalitat última d'aquestes: l'estratègia. Podem trobar-nos diversos tipus d'estratègies depenent del context polític, social i/o econòmic que es donin en un espai concret però, tenint en compte que les persones som éssers racionals que (normalment, i segons l'enfocament econòmic de B.M. Barry (1970)) actuem amb una sèrie d'objectius definits i coneixent l'entorn, les possibilitats i els mitjans que aquest ofereix per poder assolir-los, absolutament totes les estratègies pretenen ser guanyadores.

No obstant això, de vegades sembla que certs actors polítics no tenen en compte elements base que poden influir en gran mesura a l'hora de dur a terme la seva estratègia. És més, s'autoenganyen creient establir un marc guanyador quan el joc se'ls pot presentar en forma de sumazero amb un factor temporal que converteix la seva pèrdua en una acció realment possible.

És probable que tota aquesta explicació teòrica sigui poc pragmàtica, però si ens endinsem en el que va passar ahir al Ple de Sant Pere de Ribes tot comença a tenir sentit. Un dels punts del dia era una modificació pressupostària en la qual se li donava un altre mossegada als romanents (gairebé totalment liquidats, actualment) i en la qual es duien a terme una sèrie de canvis en certes partides. Entre aquests canvis podem trobar-nos, per exemple, amb una pujada de sou per als càrrecs de govern; a hores d'ara l'alcaldessa cobra gairebé 47.000€ anuals, mentre que els regidors amb dedicació completa cobren al voltant de 40.000€ anuals, i aquells amb dedicació al 50% cobren uns 19.800€ anuals. ¿Els sembla poc? A ells si.

Tanmateix, aquesta modificació no és el punt clau, sinó una més dins el conglomerat. És aquí on resideix l'estratègia; mentre que es volia dur a terme una pujada de sou dels càrrecs electes del govern, d'altra banda s'anaven a aprovar mesures en matèria d'habitatge que suposen un pas endavant pel que a evitar l'exclusió residencial es refereix. Una de freda i una de calenta, una bicefàlia; s'intenta agrupar tot en la mateixa modificació (sense cabuda a separar la votació per partides) perquè els grups polítics hagin de votar a favor, ja que no dur a terme aquestes accions en matèria d'habitatge pot suposar l'ajornament de la construcció d'uns pisos públics gairebé un any.

Aquesta estratègia, basada en la recerca de la fotografia de cara a la galeria, intentant dur a terme les accions per pur electoralisme i, amagant certes modificacions pressupostàries que són beneficioses per a ells mateixos (una estratègia win-win) pot donar un gir a causa de dos raons: la fiscalització dels fets i el discurs. I és que, totes aquestes estafes que el govern porta a terme per assegurar-se l'aprovació de les seves accions, van erosionant la seva legitimitat de cara al votant, ja que nosaltres estem aquí per denunciar aquest tipus d'accions clientelars i enganyoses. De nou, la seva estratègia win-win pot convertir-se en suma-zero si la ciutadania treballem en pro d'evitar un (des)govern que no garanteixi una idea de municipi clara i que doni la cara amable al públic mentre intenta enganyar a la seva població a la rebotiga.

Ricardo Fontcuberta Martínez
Politòleg. Membre de l’Agrupació d’Electors Fem Poble