Tanca el passat i avança

Moltes persones viuen lligades a records del passat, moments dolorosos de les seves vides i això els impedeix avançar. Aferrar-se a pensaments passats impedeix enfocar la mirada cap endavant.

Però es pot tornar enrere?

Resulta més saludable viure el present que aprofundir en el passat, i focalitzar-se en els grans aprenentatges que resulten de les experiències viscudes. El present és l'únic moment que existeix per actuar, per construir i per amar.

En moltes ocasions es presenta una connexió entre el passat i el perdó.

Per precisar aquestes idees experts com el Dr. José Luis Lillo Espinosa, metge-psiquiatre, psicoanalista i membre de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, sosté que el perdó, en la mesura que suposa la superació del ressentiment, consolida el sentit de la dignitat i allibera els lligams amb el passat.

El perdó millora el benestar.

Les investigacions realitzades per la Universitat de l'Institut de Michigan per a la Investigació Social van informar que "Les persones que perdonen tendeixen a experimentar sentiments reduïts d'inquietud, nerviosisme i falta d'esperança".

Això em porta a reflexionar en què el nostre estat mental influeix en el propi benestar i sentir-se en pau amb nosaltres mateixos és part d'aquest procés de comprensió i de perdó.

Hi ha diferents punts de vista, gustos, afectes o opinions humanes que es presenten a la feina, a les institucions, a les esglésies i de vegades les discrepàncies ens porten a sentir-nos ofesos. Però en tots els casos, i a l'església de manera més rellevant, podem superar les ofenses sabent que el progrés està subjecte només a les qualitats espirituals que expressem cadascun, i reconeixent que el cor i el centre de tot és l'amor.

Jesús posava en pràctica el que ensenyava i així va estendre la llei del perdó a tots els homes davant de qualsevol ofensa, va demostrar que el mal és vençut pel bé infinit, que es manifesta en el perdó, i ens va deixar la oració, com la nostra arma principal per superar el mal; una oració silenciosa i afirmativa que ens ensenya a perdonar i a estimar als qui ens ofenen.

En el capítol "Ameu els vostres enemics" del llibre Escritos Misceláneos [Escrits Miscel·lanis], la seva autora Mary Baker Eddy, qui es va enfrontar freqüentment a crítiques injustes, expressa: "'Ama als teus enemics' és idèntic a 'No tens enemics'. En què es relaciona aquesta conclusió amb aquells que t'han odiat sense causa? Simplement en que aquests infortunats individus són virtualment els teus millors amics. En primer i últim cas, t'estan fent bé en mesura molt superior al concepte que ara puguis tenir del bé".

Perdonar no prové d'un sentir humà, sinó que prové de Déu i de comprendre que la nostra autèntica naturalesa reflecteix puresa i innocència. Aquest perdó, que no admet ni coneix greuges perquè l'amor no els coneix, és el primer pas per a la curació en la nostra consciència i en el nostre cor.

Vaig poder comprovar això en una experiència personal amb una companya de feina. Érem molt unides en complir les nostres obligacions i també en gaudir dels moments laborals amb molta alegria. Fins que es va incorporar nou personal i les coses van canviar. Tot d'una, vaig notar cert distanciament i agressivitat cap a mi. Em sentia dolguda i ofesa amb les seves actituds, i la relació cada dia es tornava més difícil. Em provocava malestar i inquietud i vaig comprovar que aquest estat de ressentiment m'estava afectant mentalment.

Fins que un dia vaig comprendre que la clau estava en espiritualitzar el meu estat mental, és a dir, abandonar els mals conceptes i observar-la d'una manera diferent, més elevada, reconeixent-la a ella i a mi mateixa com a idees espirituals de l'Amor.

Aquest canvi en la meva manera de pensar em va permetre aquietar aquells pensaments negatius que pretenien envair la meva consciència, la situació va millorar notablement i vam tornar a ser les mateixes de sempre.

"L'amor no passarà mai". (1 Corintis 13). Aquesta cita bíblica amplia la nostra comprensió del veritable amor, aquest amor espiritual que ens allibera de l'egoisme i de la rancúnia, i ens absorbeix per complet. Aquest Amor és identificat com una qualitat de la naturalesa de Déu, un Amor perfecte i infalible.

No és possible dirigir el que esdevindrà en la nostra vida en el futur, però es pot avançar valorant el dia a dia que se'ns presenta, l'aquí i ara, ocupant-nos en comptes de preocupant-nos, i acceptant cada dia com el desenvolupament de noves oportunitats i possibilitats.

Pots tancar ja el teu passat perdonant i avançant cap a la plenitud de l'Amor diví!