Ciència i religió: algun punt en comú?

Fa aproximadament quaranta segles que els babilonis van desenvolupar els primers estudis que aportaven dades exactes sobre la sortida i posta del planeta Venus. Aquesta tasca d'observació del cel era realitzada pels sacerdots que anotaven els resultats de les seves observacions en tauletes de fang. Ells van ser els grans mestres de l'astronomia en l'antiguitat i a ells es deu el desenvolupament de la matemàtica, els números i els càlculs exactes que l'astronomia requeria. Va ser en la cultura babilònica on va tenir el seu origen l'astronomia científica.

La ciència explica lleis i mètodes comprovables. La religió es centra en connectar l'home a una veritat espiritual.

En els darrers temps el progrés científic ha tingut grans avenços i hi ha testimonis de científics guanyadors del premi Nobel que plantegen la compatibilitat entre la ciència i la religió, tal com Max Planck, William D. Philips, Robert Aumann, Albert Einstein, etc.

Aquest últim, per exemple, autor de la teoria de la relativitat, afirmava que "la religió sense la ciència estaria cega, i la ciència sense la religió estaria coixa també".

La ciència ha verificat afirmacions bíbliques. La Bíblia comença amb les paraules: "Al principi, Déu va crear el cel i la terra" (Gènesi 1:1) i ensenya amb això que l'Univers va tenir un començament. Això va ser escrit fa més de 3.000 anys. El 1929, amb el descobriment de l'expansió de l'univers, aquesta afirmació va ser verificada. Robert Jastrow, catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Columbia, Director del Goddard Institute of Space Studies, de la NASA, i coneixedor dels últims avenços científics en relació amb l'origen de l'univers, va dir: "Per al científic que ha viscut a la creença en l'il·limitat poder de la raó, la història de la ciència conclou com un malson. Ha escalat la muntanya de la ignorància, i està a punt de conquerir el cim més alt. I quan està enfilant l'últim penyal, surten a donar-li la benvinguda un munt de teòlegs que havien estat asseguts allà dalt durant bastants segles".

Això em porta a reflexionar que, en el fons, en tota ciència sempre està Déu.

Segons el meu criteri, la religió i la ciència tenen un punt en comú, un mateix propòsit que és "buscar la veritat", proporcionar el bé per a la humanitat. Aquest mateix lema va ser inspirador per a la teòloga i escriptora cristiana Mary Baker Eddy,  que va descobrir la ciència que hi ha darrere del cristianisme. Al estudiar-la, es pot comprendre i comprovar, com en els temps bíblics. Tal ciència, la Ciència Cristiana, es refereix a les lleis de Déu i la seva creació, les quals quan s'apliquen sistemàticament a una situació, produeixen resultats pràctics i sanadors.

Eddy va sintetitzar que "en el seu significat espiritual, la Ciència, la Teologia i la Medicina són els mitjans del pensament diví, els quals inclouen lleis espirituals que emanen del poder i de la gràcia invisibles i infinits".

Podem acceptar llavors que som regits per aquestes lleis universals que provenen del Bé absolut, com ho va explicar Eddy en la seva teologia, la qual aplica les lleis de Déu, i amb això va canviar el paradigma de que l'home és material pel concepte de que és una idea espiritual.

Partint d'un enfocament espiritual Jesús amb el seu exemple va ser el pioner de la ciència del cristianisme, realitzant curacions efectives i demostrables pels altres, amb l'aplicació de les lleis divines en la vida de cada persona. La fe amb comprensió és una altra manera d'apropar-nos a la realitat, i per la paraula de Déu expressada en la Bíblia es pot reconèixer que tota la creació és enterament bona i que cada un de nosaltres té una naturalesa espiritual. Aquesta era la visió de Jesús que guaria els malalts, la contemplació dels drets espirituals inherents a cadascun: la salut i el benestar.

Podem experimentar una millor qualitat de vida quan acceptem i complim en major mesura les lleis del Bé, de manera pura i desinteressada, beneint a tota la creació.