TV3 i Telecinco, dues formes de veure el món

Una de les primers notícies d’aquest mes de setembre és que Telecinco i TV3 empataven en audiències durant el mes d’agost a un 10,1%. Aquesta informació ens ve a dir molt de que tenim al nostre voltant.

En principi la televisió catalana i aquesta altra del centre de la península són dos maneres ben diferents d’entendre el món. No vol dir que qui no mira una cadena en altres moments pot mirar l’altra i viceversa, però en principi i a grans trets i salvant totes les distàncies possibles estem parlant de perfils totalment diferents d’espectadors.

Tot i aquest lideratge, val a dir que fins arribar al 100% encara ens falten moltes cadenes i propostes televisives que estan per sota del 10% i que en un conjunt completen tot l’ampli ventall de la petita pantalla farcida de moltes cadenes de tot tipus on pot triar i remenar.

Quan jo era petit només hi havia dues cadenes. La 1 i la UHF. En la primera podríem trobar una mica la cadena oficial de tot plegat amb una mica de tot, des de notícies, sèries, música i tampoc hi podien faltar els dibuixos animats en petites dosis. La UHF era una mica la responsable dels documentals, esports i altres coses que sortien una mica del dia a dia de la majoria d’espectadors. No hi havia més on escollir. Una dels grans avenços va ser el comandament a distància de la televisió. En aquelles èpoques aixecar-te de la cadira per canviar de cadena era una gran gesta que no acostumava a passar gaires vegades i tampoc és que hi hagués gaires alternatives.

Ara hi ha de tot a la vinya del senyor. No parlem dels que fan servir la televisió a la carta i altres mil històries on tothom ha de trobar el que li és més escaient.

Una cosa de la televisió que encara no hem superat en la gran majoria de cadenes és que el que ens volen vendre per la petita pantalla no és el que acostuma a preocupar a la majoria d’espectadors. Sempre s’ha donat una importància excessiva a partits i formacions polítiques que a l’hora de la veritat han estat quatre i el caporal els interessats en aquella informació, però aquestes i totes les cadenes ens han volgut imposar un personatges i unes gestes amb el pas del temps hem estat capaços d’eludir amb el comandament a distància.

La TV3 durant els darrers anys ha estat traient punxa i més punxa al tema de la independència i a la sobirania nacional. Mirar els matins i altres programes en alguns moments s’imposava un canvi de cadena, perquè ha arribat un moment que per la majoria de mortals d’aquest país la cosa ja és fa massa pesada i no és bona per la paciència. Per altra banda, Telecinco també ha optat per la modalitat de revista del cor sensacionalista per televisió amb molt de populisme i programes que venien a substituir algun veí que sempre mira que fan els del mateix replà.

Al final tothom ha tensat la seva corda i ha aprofundit en la seva línia que han anat perdent espectadors pel camí a favor d’altres cadenes que tot i no arribar a aquests nivells si que ha servit per donar empenta a altres propostes que no són tan fonamentalistes en els seus plantejaments. Els mitjans de comunicació, com la majoria dels polítics, es pensen que la gent és tonta i creu que a cops d’informació la gent al final acaba combregant amb unes idees o uns postulats i el que aconsegueix és totalment l’efecte contrari perquè la gent toca el dos. Tot i reflectir les màximes audiències només ens indica que tenim un ampli ventall que si ho traduïm en política estaria representat per uns 12 o 13 partits que s’haurien de posar d’acord per tirar el país endavant, una mica com al Vendrell en aquesta legislatura que ha resultat una de les pitjors dels darrers anys i encara ens queda quasi la meitat.