No odiem a ningú, no odiem a Madrid, no odiem a Espanya

Actualment visc a Madrid. Estudio teatre aquí perquè volia canviar d'aires i provar coses noves. I perquè m'agrada la ciutat i hi tinc coneguts i familiars. Però també visc a Vilanova i és on tinc la meva vida. On gaudeixo dels carrers, del mar i de la meva gent. M'encanta la meva ciutat.

Aquestes últimes dues setmanes, degut a treball, he estat Madrid-Barcelona, Barcelona-Madrid. I ho he vist tot. A Madrid tothom em pregunta pel que està passant a Catalunya. I sí, els hi dic que votarem, que és el que hem de fer. I molts ho entenen. D'altres, a més, lluiten perquè ho poguem fer. Com el Luis, conserge de la universitat, que me'l vaig trobar a la manifestació de dimecres passat a la Puerta del Sol amb una papereta a la mà i m'explica, amb ràbia, que no podrà pujar a Barcelona diumenge per recolzar-nos. Però, inmediatament es justifica tot dient que ell i tota la resta de manifestants han decidit quedar-se a Madrid i anar a la manifestació que han organitzat perquè, segons ell, "Tenemos que quedarnos en las provincias porque si vamos a Barcelona no habrá nadie defendiéndoos en el resto de pueblos de España." Jo li dono les gràcies. Al costat seu, la Soledad, que diu que no vol votar per nosaltres. Que nosaltres som sobirans. I una professora em pregunta si aniré a votar aquest diumenge. Li contesto que sí i em somriu tot dient-me: ben fet.

Paral.lelament arribo a Barcelona i em trobo als meus tiets, als meus millors amics, a la meva gent, mobilitzada. Jo m'hi sumo. Perquè sento que és el que he de fer.

No odiem a ningú, no odiem a Madrid, no odiem a Espanya. Com ho hem de fer? Compartim tantes coses... Però des de quan això és incompatible amb que poguem votar per decidir el nostre futur? Des de quan?

Estem defensant la democràcia, i no només la de Catalunya, si no també la d'Espanya. Ens la mereixem i és de justícia. I no cal fer més del que estem fent. Perquè estem fent tot el havíem de fer.