El Passeig Marítim de Cunit, arqueologia del paisatge

Per fi, desprès de 10 anys esperant el ok definitiu dels Pressupostos Generals de l’Estat, les obres de construcció del passeig marítim de Cunit comencen.

Es tracta de les obres de realització del darrer tram de passeig marítim que no s’havien realitzat. Encara quedava a Cunit, un trosset de litoral, 300m, que grosso modo mantenia intacte la seva aparença original.

El primer cop que es va parlar de realitzar les obres del passeig es remunten al 2007. L’últim any de l’època daurada de l’economia del totxo espanyola, una època que no tornarà més, i on tot es pensava a lo grande.

Ara podrem dir que quan acabin el tros de les madrigueres, tindrem connectat els passeig marítim de gran part de la costa del Penedès Marítim, i es podrà anar des de Cubelles fins al Francàs caminant davant de les nostres espectaculars platges.

Aquestes obres són un reflex d’altres temps, segurament com deien alguns comentaristes al Facebook, es podria haver pensat alguna cosa especial per aquest darrer tros de costa intacte, i que a molts recordava la fisonomia de les antigues platges de Cunit, però no ha pogut ser, estava tot decidit i aprovat definitivament pel Ministeri.

En qualsevol cas, es treballarà des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit per tal de no oblidar el passat de les nostres platges. Intentarem fer una actuació del que es coneix com Arqueologia del paisatge, és a dir fer un estudi de les evolucions del paisatge costaner del Penedès Marítim i més concretament el cas de Cunit i voltants i una posterior divulgació per a tots els públics.

La gent té el dret a conèixer com eren les nostres platges abans de la construccions dels ports esportius, dels famosos espigons, abans de les grans transformacions urbanístiques que van revolucionar els paisatges del nostre territori.

La costa entre Sitges fins a la desembocadura del riu Gaià, exceptuant petits promontoris com poden ser els Colls Miralpeix, el Racó de Santa Llúcia, el Roc de Sant Gaietà, i els Munts de Torredembarra, tota aquesta zona del Penedès eren aiguamolls.

Uns aiguamolls que comencen a ser citats en les disputes medievals per veure quin poble o quin barri en treia profit dels peixos que hi havia, i sobretot qui n’era el propietari dels mateixos; si la Casa Reial, l’Església, algun senyor feudal o el mateix Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Fixeu-vos que tots els nuclis antics d’aquests municipis, tots estan per sobre de la línia del ferrocarril, que marca imaginàriament el límit de la zona pantanosa del litoral penedesenc.

Aquestes platges, també van ser testimoni dels pirates durant l’època moderna, castells i torres de vigia formen línies de defensa i d’avis de perill per controlar el territori. I també durant la Guerra Civil espanyola, aquestes platges van ser testimonis de la construcció de fortificacions i búnquers per tal de defensar Catalunya de la invasió dels exercits nacionals del General Franco. A Sitges, Cubelles, les Madrigueres i al Francàs encara hi romanen testimonis d’aquests fets.

El paisatge ens parla, potser no l’entenem, però ens diu com era aquest territori i com hi vivia la seva gent, i és per això que també i sobretot, el paisatge és patrimoni.

Per tot això i per tal de preservar el coneixement del nostre passat, des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit ens posarem a treballar per salvaguardar el nostre passat, la història de les nostres platges.