Ja el veuen mort

Aquests mitjans de comunicació... Majoritàriament estan d’acord en castigar el PDeCAT. Perquè dic castigar? Com ho diríeu si el que passa és que la majoria de mitjans estan significativament pendents de criticar el que fa, opina i diu la gent PDeCAT? A més, ja el donen per mort pel fet de què no figuri com a sí mateix a la Llista del President. Tot això, en lletres grosses. En lletretes petites, aquelles que sols llegeixen els alumnes ben aplicats, expliquen que qui realment dóna suport al President Puigdemont és el PDeCAT.

El PDeCAT és encara un partit jove. Encara s’ha d’acabar d’estructurar però no de definir. En la qüestió nacional és qui més ha patit l’atac de l’Estat i el President Mas i la Munté i la Rigau i Homs en són bon exemple; també Ortega pel fet de pertinença al nucli més proper i íntim de Mas. Inhabilitacions polítiques i risc de quedar-se sense el patrimoni propi i familiar -no fa, això, cap gràcia a ningú – pel fet d’haver presentat una proposta i una actitud realment trencadores de l’status-quo actual pel que fa referència a la qüestió nacional. A l’hora d’ adjectivar podem utilitzar els termes que vulguem: sobiranisme, catalanisme, nacionalisme, independentisme. Me resulta indiferent a mi i segons l’alineament de cada mitjà de comunicació se col·locarà l’adjectivació que més mal sembli que li fa. Es tracte de castigar... des de l’Estat a qui sembla mes perillós; a Catalunya es tracta de castigar qui ha liderat, fins ara al menys, allò que d’altres diuen que són. Alguns, peti qui peti, volen pujar al nivell més alt de l’ escalafó. I no cal referir-se a l’anterior Govern Mas, no cal fer un gran esforç memorístic ara, però tinguem present que el President Puigdemont ha decidit exiliar-se a Brussel·les per tal de seguir liderant aquest discurs i acció polítiques que no li són gens discutits: ningú li qüestiona el seu sentiment independentista des de sempre, ningú li qüestiona el seu afany democratitzador; la caverna catalana -que també en tenim- busca i no troba qualsevol brutícia en la seva gestió com a batlle de Girona. Per descomptat ningú recorda que el President Puigdemont no ha arribat caigut del cel, per descomptat ningú vol recordar que l’ últim servei que el President Mas va fer a Catalunya va ser, precisament, apadrinar Puigdemont.

En l’econòmic. Uff !... La dreta!  Això diuen; es tracta de castigar al PDeCAT, però no accepten que el Govern Mas, el de les retallades, va mantenir en plena crisi econòmica el mateix rumb per qualsevol de les potes que suporten l’Estat del Benestar. Informo en claredat: en l’econòmic el PDeCAT aspira a una centralitat ampla.

Aquest últim divendres, al Foment Vilanoví, el PDeCAT va convidar Enric Colet per tal que ens contestés la pregunta: És viable econòmicament Catalunya desvinculada d’ Espanya? Enric Colet, llicenciat en Economia, amb àmplia experiència docent -propera a trenta anys- a ESADE, ha sigut Secretari General d’ Empresa i Ocupació amb el Conseller Mas  Colell. El Sr. Colet ens va explicar que cal un ordenament amb una iniciativa pública que mantingui l‘estructura nacional en l’econòmic i que estigui amb els ulls ben oberts cap a les necessitats de l’ emprenedoria. Vaig atrevir-me jutjar la seva intervenció com a sense cap element “neocon” i amb molt discurs socialdemòcrata. Ai!  Aquests mitjans de comunicació entossudits a definir el PDeCAT com a la dreta nacional.... que n’estan d’ equivocats. I aquesta equivocació té que ser necessàriament volguda, no pot ser un error tan reiterat en el temps. El PDeCAT té un passat històric que s’assumeix per allò de bo i per allò de dolent, però en el seu actiu s’hi troba el millor i més experimentat de l’experiència de govern acumulat durant les dècades que han passat des de la mort de Franco. Escric aquets comentaris el 20-N del 2017; la memòria d’ aquell 20-N encara és present.

Des de Brussel·les, el President Puigdemont i el seu equip més proper han aconseguit internacionalitzar la demanda catalana d’autodeterminació. Al seu voltant sembla que hi haurà una gran manifestació el dia 7 de desembre. I donen guanyador a ERC... No ho veig gens de clar. He llegit una notícia que justifica moltes coses. L’ últim brigadista internacional britànic, l’anglès Geoffrey Servante, votarà la Llista de Puigdemont . Aquest senyor, que va lluitar en defensa de la II República Espanyola, té dret a vot per haver rebut la nacionalitat espanyola honorífica l’any 2009. Va decidir quedar registrat a Barcelona. És, doncs, català. Quina legitimació moral no serà aquesta per a qui defensa la pervivència de la República. El Sr. Servante ara té 98 anys. Publica aquesta noticia el Sunday Times. És evident que l’exili a Brussel·les del President Puigdemont fa trontollar un estat d’opinió generat per tot un conjunt d’Estats que acabaran destruint l’Unió Europea si no es fan permeables a aquestes demandes de democratització que es promouen des de Catalunya. I no hi està el PDeCAT en primera línia? Hi ha qui ja el veuen mort...