La màgia i la realitat

M’agraden els espectacles de màgia, veure al prestidigitador fent aparèixer i desaparèixer objectes, fent volar persones o tallant per la meitat al públic valent. Quan estàs allí oblides les lleis de la realitat, creus que les coses poden canviar de forma fàcil. Amb el simple toc d’una vareta el món es transforma. Al sortir, ja fora del teatre, un veu que la vida segueix, que la gravetat fa que les coses caiguin, que es pot fer volar a una persona però no a toc de vareta sinó fabricant avions. Les coses complexes amic meu són de solució complexa. En política hi ha coses fàcils, com per exemple participar en un partit, hi ha coses una mica difícils com ser escollit diputat o regidor, hi ha coses molt difícils com governar i aprovar uns pressupostos però hi ha coses molt i molt difícils, altament complexes com aconseguir la independència d’un país. Tot i això, sovint ens diuen que el tema és fàcil, que amb un toc de vareta Catalunya serà independent. Mentre intenten fer una màgia impossible nosaltres ens quedem embadalits, encantats, i oblidem la realitat.  Jo ja no vull més trucs de màgia impossibles, hem de treballar per la independència però no esperant un truc de màgia fàcil i espectacular, hem de treballar amb temps, amb esforç, fabricant avions, aixecant el país.

Molt soroll hem fet fins ara, bona feina però clarament insuficient, acompanyada de massa patiment. Hem avançat molt però no prou. Tenir pressa no és bo, s’han de fer les coses ben fetes, no cal córrer fent veure que amb un simple truc es pot declarar la independència.  Diem la veritat, aconseguir la independència serà encara un camí llarg, necessitem ser més i ser més forts. Ser més persones convençudes del camí i tenir un país més fort i més pròsper. Durant els darrers anys no hem treballat el creixement del nostre país. Sense justícia social, sense desenvolupament econòmic, sense qualitat de vida no hi ha camí a la independència. Així doncs ens cal una opció política realista, que valori l’esforç.

Si aneu junts a veure màgia recordeu que no es real, sortiu del teatre i concentreu-vos en aconseguir un país centrat, pròsper, acollidor. Llavors aconseguireu que sigui també un país lliure.