Súper ratolí m’acompanya a partir del 21D

Quan algú crida a la meva porta amb la intenció de buscar solucions a alguna cosa que li preocupa, el primer que fa sense saber-ho és donar-se a si mateix l'oportunitat d'enfrontar-se al nou. Aquesta és la inicial presa de contacte amb els seus reptes. Ja ha engegat el procés del canvi. Ho necessita, posant-se a això per començar a sentir que pot.

Aquesta és una de les possibles pautes que van a donar-se quan la capacitat de comprometre't està a l'altura del que necessites.

Al moment de la decisió l'escenari és el de menys. Des d'una pràctica esportiva, l'abordatge d'aquesta assignatura que se't resisteix, un assoliment relacionat amb les teves emocions, la convivència amb la teva salut, l'equilibri amb la teva professió o amb aquell amic, familiar o vincle sentimental.  En general qualsevol cosa. Tal vegada les teves lloables aspiracions de millora per aconseguir fer d'una vegada per sempre allò et provoca suors fredes. Del teu interior cap a l'exterior, de la teva forma de fer fins la manera en què es mou el món al teu al voltant. Des del que està a la teva mà al que ja no depèn de tu.

Si una mica de tot això succeeix, no cal ajornar-ho més. De moment, tens el meu agraïment per donar-me l'oportunitat d'acompanyar-te en el camí que ets a punt d'emprendre amb destinació a l'experiència. La teva visió està raonada i ve plena d'oportunitats perquè puguem aconseguir que el teu somni es torni una veritat palpable.

No és fàcil. Les coses que ho són tenen poc valor afegit. Quan es fan realitat mostren a la teva consciència que et conformes amb molt menys del que estàs en condicions d'aconseguir. Ser realista amb les teves possibilitats no té res a veure amb conformar-se amb una o una altra cosa. Aquesta, al final, és una de les mentides recurrents dels covards.

Si has arribat fins a aquí és precisament perquè al que aspires és a ser conseqüent amb allò que de debò sents que mereixes, fent un pas al capdavant per començar a aconseguir-ho.

Vull fer una crida especial per fixar-nos en alguna cosa important. No té gens que veure el que estem disposats a engegar en pro dels nostres objectius amb allò que des de l'exterior ens arriba. La situació, els esdeveniments i les accions dels quals pretenen impedir els nostres assoliments, són alguna cosa diferent a nosaltres mateixos. Aquesta idea serveix tant per a un procés individual com un col·lectiu. La situació social en la qual ens trobem té capacitat per contenir dificultats de tot tipus. No obstant això, són molts els models de persones, associacions o qualsevol tipus d'agrupació humana que concentren exemples de comportaments a seguir originals i genuïns. Aquesta és la inspiració amb capacitat de donar-nos raons i eines per persistir en l'obstinació de les aspiracions de millora a les quals qualsevol té dret, tu o jo inclosos.

Enmig d'aquesta situació hem de preguntar-nos qui som i que desitgem aconseguir de debò. En el cosmos d'aquest context, m'ha arribat un missatge de Ramón Cotarelo que vull compartir per invocar la teva reflexió individual sobre això ara que estem a prop del 21D. Diu: “Espanya és un Estat que no va saber ser nació. Catalunya, una nació a la qual no deixen ser Estat. Aquesta és l'arrel de l'odi espanyol a Catalunya”. Reconeixes alguna manera de donar-li la volta a aquesta idea?...

És un principi fonamental començar des de el “jo” per arribar a el “nosaltres”, donant-li un argument d'integració que vagi molt més lluny al pronunciat per qualsevol partit o líder polític. Aquestes són solament les seves pretensions i el que necessitem és sintetitzar les nostres. Està molt bé escoltar però actuar sense realitzar una reflexió prèvia sobre l'escoltat ens convertirà en marionetes. Aquest no és l'estat desitjat ni per cadascun de nosaltres ni tampoc pel país que visualitzem i pretenem ser.

Tinc un exemple a mà que en el seu moment em va passar inadvertit. He invertit 30 anys per trobar-li l'essència.

Necessitem el millor dels estats físics i mentals per administrar tant l'ara com el futur més immediat. Són massa cops de porres a la bondat mental en un espai de temps molt reduït.  Súper Ratolí, més enllà dels seus poders deixava el seu secret guanyador als més atents. Sempre en un únic missatge finalitzava la seva aventura amb la mateix missatge: “Fins al proper programa amiguets i no oblidin súper vitaminar-se i mineralitzar-se”. Apliquem-nos doncs la idea amb la millor de les intencions. No oblidis que es cansarà primer aquell que pretengui copejar al vent. No tenim gens que perdre i tot a guanyar.