Post vacances

Entre viatges, sortides, cites, trobades, celebracions, relacions públiques, esdeveniments, sol, calors asfixiants i pluges torrencials es van consumint a poc a poc, inexorables, aquests dies que sempre són escassos en els quals la rutina del: treball – casa – descans – treball, d'alguna forma s'han trencat.

La fugida de la tarifa plana que representa fer sempre el mateix, dia rere de dia, sense preguntar-nos amb rotunditat amb quin objectiu ho fem o si serveix per a alguna cosa representa una ampolla d'oxigen per sostenir un miler de coses que en aquest fons cruel de la reflexió no ens fan feliços.

Mentre tot això succeeix, els més avesats i conscients d'aquesta realitat, procuren esquitxar les seves vides quotidianes d'algunes activitats que trenquin per algun lloc el vocable. La rutina diària ho és molt menys si anem al gim, practiquem la dansa del ventre, sortim a la muntanya amb la bike, juguem al Pádel o busquem cridar un gol important del nostre equip en un estadi ple de gent desitjant cridar sense mesura, tal qual com t'agrada fer-ho a tu.

Ningú és millor ni pitjor fent això. La situació respecta poc el poder adquisitiu de cadascú. En el fons, aquestes agonies es decanten com els pòsits del cava en el seu procés vital en el celler. Tots ho fan igual més enllà que al final surti una meravella de vi o una gasosa esbravada. És que ens dol a tots igual. L'avorriment amb l'entorn sempre es desprèn del poder adquisitiu de l'avorrit.

Matèria reservada per al discurs final de la depressió post vacances. Si alguna cosa estem en disposició d'aprendre d'aquestes preses de consciència és que aquest dolor previst al final dels teus dies d'oci s'han de compensar amb accions, activitats, projectes i persones que et facin somriure. De moment, anem a procurar identificar què coses són aquestes que no ens provoquen el riure per buscar els antídots adequats per a cada cas.

Davant un episodi de la teva vida que et desagradi i no t'ompli crea un altre que provoqui el diferent. El primer tal vegada no desaparegui però l'arribada del segon et farà comprendre que la teva vida no acaba en el desagradable i que després de tota tempesta el cel s'obre per deixar passar el sol.

Fes coses diferents i oblida el que pensin els demes. Si et dibuixen en la cara un besllum de felicitat són bones sense més i tens l'obligació amb tu primer i després envers els quals et volen el fer-les. És pura ecologia que més enllà de fer-te feliç a tu, ho farà per contagi amb els que comparteixes el millor de tu mateix.